Capítol 25: Dones

Abans d’ahir va ser el dia de la dona. Però com que anava atrassat no vaig poder fer una entrada com calia. Així que us demano perdó a totes les meves lectores per haverme oblidat en aquell moment de fer-vos un homenatge addient. Us ho mereixeu, ja que sou el 70% del meu públic (segons un estudi que m’acabo d’inventar) va per vosaltres!


La veritat és que és cert que som diferents els uns del altres. No tan sols a nivell biològic i evolutiu, que no deixa de ser el que som, sino també a nivell cultural. I a nivell cultural estem molt descompensats.

A la dona sempre li exigeix més en quant a estética. I les primeres en notar-ho sou vosaltres mateixes. Obviament això està pensat perque sigui així, perque la societat consumeixi el que hagi de consumir, per crear unes marques i uns límits, es a dir, per fer mercat. Fora d’això l’estetica no té més sentit que el que tu mateixa volguis que tingui, per sentirte a gust amb tu mateixa. Tots naixem amb un cos i ens pot semblar millor o pitjor, pero sempre serà el nostre i l’hem de cuidar o respectar com Deu mana.

A les dones també se’ls exigeix més fidelitat que als homes. Per això està tan mal vist que una noia ligui massa i un noi no. Per això el terme “puto” no està tan mal vist com l’altre. Sembla que la fidelitat hagi que de ser una àncora que t’atrapi i t’impedeixi avançar. Pero les àncores també donen estabilitat, com a mínim durant un temps, si la cadena no es trenca.

Aquests estereotips culturals fan que les dones portin dins seu una culpa i melancolia molt profundes. Podriem trobar connotacions religioses amb el pecat original, pero segurament serà per la satisfacció i l’embotament que provoca l’autoodi i l’autocompasió.

Pero el que no es pot negar de la dona és que té un poder que els homes mai posseiran: el poder de la vida. Que de fet, només es posible amb l’home, pero que de totes maneres no li treu merit al patiment i la voluntat que s’han de tenir per tirar endavant. És una de les habilitats més meravalloses i més infravalorades del món, que a mi sempre m’ha meravellat, pero que tampoc sembla que no hagi de ser important.

En resum, tot i els estereotips negatius, les dones solen sortir més ven parades de la pressió del món, com si d’una selecció natural es tractés. Obviament cadascú té els seus defectes i virtuts, pero es segur que sense l’altre no seriem res. Així que malgrat les diferencies ens haurem de suportar i estimar de tant en tant. Quin remei… 🙂

FI

PD/ Tinc mooolta soon.

PPD/ Digue-me que penseu d’aquesta cançó als comentaris:

Ismael Serrano – La Mujer Más Vieja Del Mundo

PPPD/ Próxim capítol: 13 de març

Anuncios

Un comentario en “Capítol 25: Dones

  1. Això és cert! Ens demanen ser perfectes, bones esposes, fidels, amables, bondadoses i mil coses més, ara no està mal vist que els homes siguin infidels, peluts, que no es cuidin, que estiguin grassonets o bé, que no tinguin bones paraules… tot i això, m’agrada ser dona, diguem complicada!

    Això de ser capaç de tenir vida dins es molt màgic, els canvis hormonals no agraden, però no deixen de ser una seqüel·la de la màgia, i el fet de que us necessitem, en el fons, no deixa de ser part de la mateixa màgia… ja ho deien els cristians o els ianquis o algú: la semilla no es nada sin su recipiente… y viceversa.

    Tot i la pressió, els estereotips i tot això… m’encanta reafirmar-me i dir que em sento orgullosa de ser com sóc, ni perfecta, ni alta, ni massa prima, ni potser, massa infantil…. però igualment, hi ha tantes persones com peixos al mar, i per tant… algun o altre picarà l’ham! 😉

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s