Capítulo 60: Mariposa

No me disculparé. He vuelto y eso es lo que importa. Disfrutad como siempre 🙂

Te quedaste mirándome durante unos instantes, como si esperaras que dijera algo, como si con una palabra mía pudiera retenerte. Si era así no se me ocurrió ninguna. Yo ya sabía que eras libre y que estarías mejor sin mi. No quería ser la cárcel que te retuviera, no quería ser el fracaso grabado en tu memoria. Quería que volaras libre e inocente, dulce mariposa. Quería que sintieras la luz del sol, el susurro del aire, el canto del mar, la alegría de la juventud, todo lo que yo no podía darte. Por eso me quedé callado, sin decir palabra. Tu volviste la mirada a tus apuntes, quizás algo decepcionada. Y el silencio cayó sobre nosotros, tan frío y desolador como la lluvia.

Pasó el tiempo y mil lunas, todas me recordaban tu nombre, el color de tus alas. Hasta que un día la arena tapó tu rostro y ya no quedó nada, solo el vacío y la desesperanza. Tu recuerdo seguía clavado en mí como una espina, pero la piel había cicatrizado y ya solo era una lejana molestia. Cerré mi corazón a cualquiera que intentara entrar, sabiendo que hacía lo correcto, sabiendo que en el fondo ese fue siempre mi camino, la soledad.
Pasó más tiempo, mucho, mucho más tiempo. Perdí mi juventud, la poca que me quedaba en el alma, mis fantasías, que eran cada vez más confusas, y mis sueños, que ya casi había olvidado. La gris realidad se apoderó de mí. La rutina ejerció su martillo sin piedad ni compasión. El reloj se tragaba el tiempo, la vida pasaba veloz como un tren, mientras yo seguía perdido en la primera estación, sólo y cansado.

Y entonces, ocurrió un milagro que yo jamás creí posible. Llovía de nuevo, y yo, como de costumbre, no traía paraguas. Corriendo, me fui a refugiar bajo el primer tejado que encontré… Y allí estabas tú, dulce mariposa. Quizás el tiempo también se había llevado tu juventud y tu inocencia, pero reconocí tus alas al instante. Y todos los buenos recuerdos, los momentos de luz y sombra, volvieron a mí, restaurando lo que una vez había perdido. Tú en cambio me miraste y no dijiste nada, no me reconocías. Quizás no me recordabas o quizás ya no era el mismo, pero yo sonreí. Eso me daba igual, siempre habría tiempo para empezar de nuevo, de un modo u otro. Porque había comprendido que aunque mi camino desde siempre fue la soledad, mi destino durante toda mi vida era llegar a ti.

FIN

Anuncios

Capítulo 48: Solos tú y yo

Era un día como este, blanco, azul y gris, cuando nos vimos por primera vez.

Ese iba a ser el día, todo iba a ser perfecto, todo iba a salir bien.

Iba a ser nuestro principio, una cita espectacular,

quien iba a decirnos, jóvenes, que sería nuestro final.

Al llegar a la plaza, nuestras miradas se cruzaron:

no hubo cupidos, no hubo flechas, las palomas no volaron.

Y nada más verte, ya vi que estabas nerviosa:

no hubo besos, no hubo abrazos, solo una risa tonta.

No hubo chispa, no hubo amor:

solo estábamos tu y yo.

Mientras andábamos y hablábamos, no había banda sonora,

solo el ruido de los coches inundando Barcelona,

y cuando empezó a llover, ninguno traía paraguas,

solo quejas, mil disculpas, un suspiro de desesperanza.

‘Esta nerviosa’, me decía, ‘esto se arreglará mañana’,

me repetía a mi mismo, embriagado de esperanza.

Viajando en el metro, posé mi cabeza en tu hombro:

no era cálido ni reconfortante, solo me hacía sentir tonto.

No hubo chispa, no hubo amor:

solo estábamos tu y yo.

Para ser del todo sincero, no sabía nada del amor

y no fue hasta tarde, cuando me di cuenta de mi error:

bajo las hojas del árbol, fue cuando yo te di un beso,

no hubo luces, no hubo estrellas alumbrando el firmamento.

Y cuando llegó la despedida, los dos caímos en un abrazo:

un consuelo muy pequeño ante la culpa y el rechazo.

No hubo un discurso increíble, no hubo un suspiro ni nada,

solo tu silueta perdiéndose mientras te alejabas.

No hubo chispa, no hubo amor:

solo estábamos tu y yo.

FIN

Feliz día de San Valentín 🙂

PD/ Bueno i per als romàntics o enamorats:

PPD/ Per si us heu fixat: he possat una nova pestanya ‘OTRO’, on poso l’enllaç amb el meu segon blog:

http://abismosliterarios.megustaescribir.com/

De moment només és una copia, ja veurem com es desenvoluparà.

Capítol 38: Preguntes

Perdona, em pots dir la hora? Perdona, em pots deixar el boli? Perdona, ja sé que et dec semblar un pesat, però no tindràs pas un regle? M’has ajudat molt a l’exàmen, te puc convidar a un café? El vols amb sucre o sense? Crec que no ens hem presentat: jo soc l’Enric tu ets…? I d’on ets? I quina música t’agrada? Ah, doncs dintre de poc faran un concert al meu poble, els vols venir a veure? Tens cotxe? Vols que vingui jo a buscarte? A quina hora? Estàs llesta, Laura? Saps que estàs molt guapa amb aquest vestit? Què vols per beure? M’encanta aquesta cançó, i a tu? Ja t’he dit que estàs molt guapa amb aquest vestit? S’esta fent tard, vols quedarte a dormir a casa meva? Vols algu per beure? Amb gel o sense? Te puc fer una pregunta molt personal? Creus en els amors a primera vista? Creus que algú es pot enamorar enmig d’un exàmen, només per veure un clatell? Laura, vols sortir amb mi? Fer ho aquí, estàs segura? Vols cereals per esmorzar? Vols un café? Te va agradar l’ho d’ahir? Vols que repetim? Et fa res si fumo? Et sembla que anem massa ràpid? A mi també, pero no creus que és millor així que no pas haver d’esperar-nos? Vinga, anem cap a la uni? Laura, pots quedar per aquesta tarda? Laura, pots quedar per aquest finde? Laura, pots quedar aquesta setmana? Laura, vols que quedem per repassar apunts? I després anar al cine? Vols que sortim de festa? I qué, ja has trobat feina per aquest estiu? Ah sí, de recepcionista? Quan comences? I quant cobres? Creus que entre el teu sou i el meu ens donarà per comprar aquell piset prop de la costa? Què te sembla a tu? Es un bon lloc per viure-hi, no? Ens el quedem doncs? Què tal el teu primer dia? Esgotador, no? Creus que ho podàs aguantar? Podrem fer l’esforç els dos junts, no Laura? Quin programa vols veure? Què estàs llegint? Quin mal temps que fa, oi? No se’t fa pesada la rutina? Crec que m’apuntaré a un gimnàs, et sembla bé? M’han fet fora de la feina, t’ho pots creure!? No tenen prou amb haver-me ficat de becari que a sobre m’han de fer fora just ara, a final de mes!? I ara on busco feina, jo!? Has vist si accepten currículums al súper? Creus que aquesta tarda estarà oberta? Aquesta tarda sortiré a repartir currículums, et fa res que agafi el cotxe? Ja ho sé que tens encarrecs, però com que vagi jo al poble del costat? Encara no està el sopar fet!? Ho sento, ja sé que estàs cansada, no ploris, em perdones? Sap on estan les claus del cotxe? Tens canvi per tabac? Per què coi ho he de deixar? D’alguna cosa he de morir, no? Clases de aerobic? Perquè m’hauria de semblar malament? No estàs farta d’aquests polítics? Has vist on són les meves sandàlies? Qui trucava? Qui és el Toni? Un company de aerobic tan tard? On eres? Doncs perquè arribes a aquestes hores? Com que et deixi estar? Com que marxes? On vas Laura? On vas?

FI?

Sí, fi.

Ok, com que estic aburrit (i vosaltres suposo que també), podeu posar en els vostres comentaris fins a tres preguntes. Quan hagin passat un parell de capítols us les respondré en un capítol titulat “Respostes”. Podeu preguntar el que sigui ja sigui una xorrada, una cosa seria, una cosa rara, qualsevol pregunta! (Ara, que la respongui o no, depén de lu ofensiu o personal que sigui :P)

Som-hi i disfruteu del vostre estiu!!

PD/ http://grooveshark.com/s/Preguntas/2W7BHa?src=5

Capítol 34: @m0r v1r†u4l <3

<<Noe_Mona>> (L)(L) acaba d’obrir la sessió (15:32)

charlie544 diu (15:47):

hola

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (15:48):

hola

*charlie544 diu (15:48):

tu ets la Noe oi?

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (15:49):

si

i tu qui ets?

*charlie544 diu (15:49):

soc en carles

ens vam coneixer en aquella web de contactes

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (15:49):

aaaaa

si ja ho recordo

tu eres el noi ros, no?

*charlie544 diu (15:51):

no, jo tinc el cabell negre :/

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (15:52):

ui, perdona me confos 😛

*charlie544 diu (15:52):

no pasa res xD

*charlie544 diu (15:58):

bueno…

i que t’expliques?

[…]

-1 setmana més tard-

[…]

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (20:11):

d veritat?

*charlie544 diu (20:11):

sisi en el pitjor moment XD

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (20:12):

xD

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (20:14):

moltes gracies ^_^

*charlie544 diu (20:14):

pk?

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (20:14):

per ferme riure

ho necesitava

*charlie544 diu (20:14):

xq?

pasa algu?

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (20:15):

no no tranquil

no es res

*charlie544 diu (20:16):

pots explicar-ho si vols

potser t’ajudarà 🙂

*charlie544 diu (20:19):

hola?

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (20:20):

es el meu novio

resulta que es molt gelós i…

[…]

-3 dies més tard-

<<Noe_Mona>> (L)(L) acaba d’obrir la sessió (17:21)

*charlie544 diu (17:21):

holaaa

*charlie544 diu (17:24):

hola?

*charlie544 diu (17:32):

eo?

*charlie544 diu (17:41):

pouiyutkryejt

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (17:45):

només he entrat per mirar el correu

dew

<<Noe_Mona>> (L)(L) acaba de tancar la sessió (17:45)

-2 dies més tard-

<<Noe_Mona>> (L)(L) acaba d’obrir la sessió (20:47)

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (20:50):

hola

no em dius res? 😦

*charlie544 diu (20:50):

no sabia si avui estaries d’humor

com estas?

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (20:50):

una mica malament

*charlie544 diu (20:51):

xq? D:

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (20:51):

el meu novio ma deixat

*charlie544 diu (20:52):

:O

com ha estat aixo?

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (20:53):

resulta que estaba sortint amb una altra (sense que ni m’enterés)

ha hagut de triar i l’ha escollit a ella

es veu que a mi només em volia per petonejar-se

*charlie544 diu (20:55):

mare meva

quin porc

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (20:56):

si

em pensava que jo era especial per a ell

com a mínim ell era especial per mi…

*charlie544 diu (20:57):

vaja…

no se q dirte

em sap greu per tot el q has passat 😦

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (20:58):

no es res

aixo em demostra una lliçó:

no estic preparada per enamorarme

*charlie544 diu (20:58):

xq dius això? D:

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (20:59):

Perque sóc massa innocent i sempre m’acaben enredant.

I després sóc jo la que s’acaba emportant una decepció…

L’amor es massa complicat per mi…

*charlie544 diu (21:00):

No diguis això

l’amor pot ser complicat

pero mereix la pena seguir el seu camí 🙂

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (21:00):

No sabria dirte…

Fins ara només m’ha donat decepcions…

*charlie544 diu (21:01):

tranquila

ja t’arribarà el moment 😉

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (21:01):

I si quan arriba no el sé aprofitar?

ja te dit que sóc massa innocent

no faig més que equivocarme amb la gent

*charlie544 diu (21:02):

bueno

equivocarse està b

sempre i quan aprenguis la lliçó 🙂

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (21:03):

aquesta és una lliçó que estic cansada d repetir

*charlie544 diu (21:03):

va anims! ara no et pots ensorrar!

segueix lluitant!

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (21:04)

No se…

[…]

-1 mes més tard-

[…]

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (00:21):

i llavors que va passar? :O

*charlie544 diu (00:21):

Llavors va obrir la porta…

I es va trobar…

Un pinguí amb ulleres!

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (oo:22):

xD

expliques cada historia més divertida XDD

*charlie544 diu (00:22):

la veritat es q la meitat me les invento pel camí xD

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (00:22):

xD

Carles

*charlie544 diu (00:22):

digues Noe

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (00:23):

Moltes gracies per ajudarme durant aquest mes 🙂

*charlie544 diu (00:23):

No es mereixen

per això estàn els amics no? 😉

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (00:23):

Pero vegades penso que no se…

parlo massa amb tu

*charlie544 diu (00:24):

q vols dir?

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (00:24):

tu has vist l’hora q es?

Jo normalment aquestes hores ja sóc al llit!

pero quant parlo amb tu sem passa el temps volant

no sé q em passa ultimament…

*charlie544 diu (00:25):

Deu ser que tens son

apa, ves a dormir

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (00:26):

potser si…

bona nit 🙂

*charlie544 diu (00:26):

nanit 😉

<<Noe_Mona>> (L)(L) acaba de tancar la sessió (00:27)

<<2 dies més tard>>

<<Noe_Mona>> (L)(L) acaba d’obrir la sessió (19:53)

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (19:53):

Carles

t’he de fer una proposició indecent.

*charlie544 diu (19:53):

oo vaja

digues d q es tracta

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (19:54):

aquest cap de setmana és el cumple d’una companya meva (la Clara, ja te n’he parlat)

i em preguntava si podries venir-hi *u*

*charlie544 diu (19:54):

vaja

es un oferiment molt temptador

pero crec q no encaixaria allà

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (19:55):

Vinga va, q només serà un dia!

I podràs tornar sa i estalvi ;D

*charlie544 diu (19:55):

Ho sento pero no puc acceptar la teva oferta

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (19:56):

veig que no ho entens Carles

et necesito

necesito que estiguis AQUÍ

ara mateix

necesito que m’animis

necesito que em diguis que tot anirà b

siusplau, vine Carles

sense tu, no serà el mateix 😦

*charlie544 diu (19:59):

Ho sento, pero de veritat no puc Noe

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (19:59):

vale…

ho entenc

pero et necesito Carles, d veritat 😦 😦

mai havia estat tant segura d’una cosa

*charlie544 diu (20:00):

bueno…

crec q el proxim cap de setmana el tinc lliure 🙂

[…]

-4 dies més tard-

[…]

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (21:04):

i quan em vegis q faras?

*charlie544 diu (21:04):

no sé

suposo q abraçarte

i donarte dos petons jeje

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (21:05):

^_^

sempre ets tan encantador…

*charlie544 diu (21:05):

Bueno, es el q intento jeje

xo d vegades no sempre em surt b

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (21:05):

vinga va, no diguis això

tot anirà b

ja u veuràs 😉

*charlie544 diu (21:07):

no se Noe, no se

ningú pot predir el futur

no se q pasarà

y si tot va malament?

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (21:07):

Carles

no et preocupis

sigues tu mateix

i ja està 🙂

bueno, vaig a dormir (tinc reventada avui)

ens veiem d’aquí 2 dies

dew (K)

*charlie544 diu (21:08):

dew 😉

<Noe_Mona>> (L)(L) acaba de tancar la sessió (21:09)

-3 dies més tard-

<Noe_Mona>> (L)(L) acaba d’obrir la sessió (16:58)

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (17:00):

ola carles ^^

et va agradar la visita?

*charlie544 diu (17:01):

Noe

<Noe_Mona>> (L)(L) diu (17:01):

vas haver de marxar molt despressa  i no vam poder parlar

*charlie544 diu (17:01):

te d dir una cosa

<Noe_Mona>> (L)(L) diu (17:02):

ui xdona

q és? digues

*charlie544 diu (17:02):

crec que ens hauriem de donar un temps

per mirar d’aclararnos

<Noe_Mona>> (L)(L) diu (17:03):

q vols dir, carles?

*charlie544 diu (17:04):

el q llegeixes

crec q seria millor pels dos si deixessim de parlar durant un temps

<Noe_Mona>> (L)(L) diu (17:04):

ja pero

QUÉ VOLS DIR AMB AIXÓ!?

*charlie544 diu (17:04):

a que ve que et possis d’aquesta manera?

<Noe_Mona>> (L)(L) diu (17:05):

NO
A que ve que et possis tu a parlar així!?

He fet alguna cosa que t’ha molestat?

No t’agradat la visita?

Diguem, perqué de cop i volta vols que tallem la nostra conexió!

*charlie544 diu (17:07):

crec que ho necesitem, Noe

crec que tu ho necesites

<Noe_Mona>> (L)(L) diu (17:08):

jo?

*charlie544 diu (17:08):

sí, tu

fa poc més de 2 mesos que ens coneixem

i en tot aquest temps no hem deixat d parlar

em volcat massa d nosaltres mateixos en les nostres converses

i ens hem acabat atraient

pero aquesta atracció només existeix en el món virtual

<Noe_Mona>> (L)(L) diu (17:10):

m’estas dient lletja? 😡

*charlie544 diu (17:10):

t’estic dient que no vaig sentir res

ni quan et vaig veure a l’estació

ni quan vam passejar

ni quan vam dinar

ni quan em vas agafar de la mà

res de res!

<Noe_Mona>> (L)(L) diu (17:11):

xo jo si q ho sento

ho sento des del primer moment

des que et vaig veure baixar del tren

des que el vent et va remoure els cabells

des que et vaig agafar la mà

jo si que ho tinc clar, Carles

*charlie544 diu (17:14):

ho sento Noe, pero jo no

només puc estimarte virtualment

et mereixes una cossa millor

seguir així no funcionaria

és massa decepcionant

ho sento, pero he d marxar

ja tornarem a parlar algún día

<Noe_Mona>> (L)(L) diu (17:17):

no siusplau no!

*charlie544 acaba de tancar la sessió (17:17)

FI (posiblement)

 

PD/ Si us heu fixat, al menú d dalt hi ha una pestaña nova que posa “Art” i que us portarà a la meva galeria de dibuixos i fotos del deviantart, per si us interessa 🙂

PPD/ També he possat pel menú de la dreta alguns dels enllaços de webs d’amigues, que algún cop he publicitat per aquí. Per si us interessa tmb. 😀

Capítol Especial Convidats: Alßetta

Bueno, seguim amb els capítols d’escriptors convidats. Avui tenim una altra de les meves ciber-amigues, bloguera al tumblr (http://rainbowafterstorm.tumblr.com/) i gran gran gran seguidora d’aquest blog des del seu inici, l’Alßetta! A ella també li feia il·lusió escriure, així que aquí la teniu. Disfruteu-la, que ha suat molt per fer-ho!

El darrer estiu

Tot va començar una bonica tarda d’estiu. “Que bonic! I que tòpic!” Doncs sí. A més, per acabar d’arrodonir els tòpics, havia quedat amb un noi, amb el noi que feia mesos que em torbava, que m’encantava, que em tenia enamorada….

Tot semblava anar bé. Una passejada pel parc d’atraccions, ple de gent. I mentrestant, una mà juganera que en buscava una altra, amb les ungles vermelles i curtes, una mica mossegades, uns cabells que, darrere d’una diadema buscaven aquella espatlla tapada per una camisa de quadres verda, groga i blanca, aquelles orelles que, amagadetes rere els cabells, el tornaven boig… i sobretot, el coll, llarg i blanc, amb olor de vainilla, el qual una boca juganera volia mossegar… i aquells ulls de color mel acompanyats de la cara rodona amb barba de tres dies que em feien dubtar en quin planeta vivia.

I entre  mans, ulls, cabells i orelles, la passejada ens va portar a sota d’una nòria, d’una roda de fira. I els ulls de mel em van convidar a pujar-hi. I jo, nerviosa… com m’hi podia negar? I allà hi estava, amb la ciutat sota els meus peus i atrapada entre les seves mans juganeres i els seus ulls dolcíssims. I allà dalt, com era de veure… va arribar aquell petó esperat. Les galtes totes vermelles, les mans agafant-se com si no hi hagués res més al món, i els cors bategant acompassadament. “Oh, que romàntic! Quin moment més dolç!” Doncs sí, massa i tot. La seva dolçor és el que al final em va portar cap a l’ós de peluix.

Després de la nòria, vam anar a perdre’ns entre les casetes de tir i les de punteria, on van caure el segon i el tercer i el quart petó de maduixa madura… i en les que Ell al veure els meus ulls color de gespa aturar-se emocionats sobre d’aquella bèstia peluda, impossible d’aconseguir, va intentar fer realitat la meva fantasia. Encara no he arribat a saber quants diners es va deixar disparant als globus a tort i a dret, provant d’encertar les anelles dins del pal o bé, subornant a l’home de les casetes de punteria… el fet es que, al cap d’un parell d’hores, aquell osset de peluix ja era tot meu. Qui podia imaginar-se que aquell peluix adorable i preciós, de color moca, em faria tant de mal?

Després de les abraçades d’agraïment, amanides amb petons i més petons, i una mà que, juganera, buscava una esquena sota la samarreta… vam decidir marxar del parc. I amb l’ós sota el braç, mentre l’altre buscava la seva esquena, la passejada ens va portar a casa meva. No cal que us expliqui què ve ara, és massa previsible. Si voleu saber si es va quedar a dormir, la resposta és SÍ. I si voleu saber que va passar després, la resposta és que aquell estiu amb ell va ser ple d’emocions, petons, abraçades i passejades. Però l’estiu es va acabar, i Ell se’l va emportar dins la seva maleta, cap al país d’on havia vingut.

I quan ell va marxar… l’ós em recordava els moments viscuts, aquella emoció de les mirades fortuïtes, les notes a les butxaques de la jaqueta, aquelles vacances al seu costat, l’acampada sota les estrelles… i quan el trobava a faltar, en comptes de plorar, abraçava tant fort a l’osset, que creia que li saltarien els punts del cosit.

Però, l’hivern, al venir, va posar les coses a lloc. Seria difícil d’oblidar la seva absència, tot el que m’havia donat, el que havíem viscut… i jo, no estava preparada per fer-ho. I amb una maleta, l’osset i una bona jaqueta, vaig emprendre el viatge per anar-lo a trobar. I la casualitat em va fer veure que el meu noi dels ulls de mel, dels petons dolços de maduixa i de les abraçades infinites, en realitat no era més que una fantasia, algú que realment feia el mateix amb totes les noies, regalant óssos de color moca, petons i abraçades que buscaven esquenes.

No us penseu que llavors vaig plorar, no. Me li vaig plantar al davant, vaig mirar per darrer cop aquells ulls de color de mel, aquells llavis massa ensucrats i vaig deixar l’ós de peluix allà amb ell. I entre llàgrimes de sal, cadascuna més salada que la següent, negava l’evidència, però dins meu sabia que aquest engany em faria més forta, que m’ajudaria a crèixer i a descobrir que la vida, de vegades, no és tant dolça com sembla…

FI

PD/ Música suggerida:

PPD/ Tampoc sigueu gaire durs amb les crítiques, que ella també es escriptora novata. Un petó i gràcies, Alßetta! ^^

Capítulo Especial Invitados: Angie

Ayer, una de mis grandes ciber-amigas, seguidora regular de este blog y escritora novata Angie, me envió un documento que había escrito hace poco para su novio. Me gustó tanto que le pregunté si podía ponerlo en mi blog. A ella le gustó la idea y a mi me venía bien para rellenar entre tormenta y tormenta. Así que aquí os lo dejo, para que lo disfrutéis vosotros también.

Caer en tus redes, tejidas ayer, que me atrapan, que me envuelven. Tus redes, dulces y a la vez amargas, como un cuento de final trágico. Tus redes, de las cuales nunca podré escapar y de querer no quiero, porque es allí, tan solo allí, donde tengo todo lo que quiero, donde los sueños no son solo sueños, donde la historia muda, donde tú, tan solo tú, pones las palabras. Tú, mi director y guionista, ¿y yo?… yo tu musa, la que te inspira un argumento lleno de aventuras por contar, algunas por vivir y sobretodo disfrutar. Aventuras, algunas de las cuales mejor callar. Aventuras, en las cuales tú me llevas, me guías, cogiéndome de la mano, colando en libertad. Volar, por encima de mis penas, cumpliendo mis sueños. Sueños, que solo tú, ilustre soñador, conseguiste cumplir. Soñador, que mis sueños desde lejos divisaste y te propusiste hacer realidad. Realidad, que nunca quiero que acabe. Acabar, algún día tendrá que hacerlo y no quiero. Querer, a ti, tan solo a ti, mi soñador, mi aventurero, mi guía en este camino. Camino, a tu lado, de la mano, paso a paso. Y a cada paso, me paras, te miro, me besas, sonrío, nos miran, seguimos. Seguimos, caminando por un camino, nuestro camino, lleno de flores y colores que anulan por completo todos y cada uno de mis miedos y temores. Temor, a perderte, a no verte, a no tenerte, a quererte demasiado. ¿Quererte demasiado?, nunca, nunca te querré demasiado. Quererte, como nunca he querido, como nadie a sentido. Sentir, tu corazón latiendo, cada vez más y más fuerte. Más fuerte, contra más me acerco, y te toco, pecho contra pecho mientras nos fundimos en un beso. Un beso, que pone de punta el bello mientras siento tu corazón contra mi pecho. Tú corazón, late tan fuerte que es capaz de sincronizarse con el mío. Mío, este momento tan bonito, tan largo y a la vez tan breve. Largo, para aquellos a los que no se le para el tiempo; tan largo que contando tus latidos me entretengo. Breve, para los que quieren que dure para siempre. Siempre, hasta la palabra acaba. Acaba, todo menos los recuerdos, que duraran en mi mente.

FIN

PD/ Angie quiere q escuchéis esto:

PPD/ Si tu me conoces, yo te conozco y quieres que tu escrito sea publicado como el de Angie, envíame un correo con tu escrito aquí:

abismosliterarios@gmail.com

Yo lo leere con mucho gusto y juntos decidiremos lo que haremos con el.

PPPD/ Gracias Angie por compartir tus palabras! ^^