Com la pluja de migdia…
Com el vent de gregal…
Com les platges infinites…
Com la neu sobre el mar…
Com el silenci quan suspires…
Com les ganes de plorar…
Com la tendresa de viure…
Com els jocs d’imaginar…
Com les victories perseguides…
Com les ones sobre el mar…
Com els teus ulls rera el vidre…
Com el café on vam quedar…
Com els vagons que vibren…
Com totes les tardes de postal…
Com tots els estius sense viure…
Com una peli sense final…
Com un post a punt d’escriure…
Com una carta amb un regal…
Com un amor sense vida…
Com un tresor amagat…
Com una clase tranquila…
Com un dia sense pa…
Com si tot fos mentira…
Com tu…
L’inesperat somriure que em brindes.
Com jo…
L’inesperada força per viure.
Com tots…
L’inesperat final hem d’escriure.
INESPERADA
FI
PD/ Inesperat també és el retorn de Maendra, que és posible que surti d’aquí poc… O no. Haureu d’esperar per saber-ho. Jujuju…
PPD/ Inesperada també és la nostra misteriosa Espontánea, que fa bastant q no diu res. A veure amb que ens sorpendrà ara…
PPPD/ No podia marxar sense un dels meus… FINALS INESPERATS:
Y aleshores, vaig descubrir que el món era una bola de pél.
FI
(o hauria de dir millor final absurd?)
Abismos Literarios 