Capítulo 40: El último que queda

Este texto está diseñado para ser leído dos veces. Como todas las buenas ideas, me vino mientras me duchaba. Disfrutadlo.

Soy el último que queda. Todos los demás han sido capturados sin compasión. Qué voy a hacer? Debería huir o intentar salvarlos? De un modo o de otro, no sé si podré conseguirlo. No dispongo de armas y nunca he destaco por mis habilidades de lucha. Lo único que tengo es mi ingenio y mi capacidad de improvisacion. No es un gran consuelo…

El enemigo está por todos lados, pero por suerte el terreno boscoso ofrece muchos escondites. Desde el mío puedo avistar la base enemiga, situada entre cuatro grandes árboles que forman un cuadrado. Ahí es donde se encuentran mis compañeros capturados.

Doy un suspiro. Podría escapar y esperar a que todo se acabara, pero entonces estaría dejando de lado a mis seis amigos y amigas, mis camaradas. Pero si fracaso en mi intento de rescate, todo habrá acabado y la deshonra caerá sobre todos. Dios, porqué me metí en este juego?

Al final, decido salir e intentar un rescate sigiloso. Voy avanzando despacio, ocultándome de árbol en árbol, procurando no ser visto. Mierda, oigo pasos. Me quedo muy quieto, con la espalda pegada al tronco, mientras las pisadas se acercan. Oigo a un par de ellos conversar tranquilamente. Cada vez los oigo más cerca, el sudor gotea por mi frente. Pero las pisadas pasan de largo. Me espero un segundo y luego, sigo avanzando con sigilo.

Cada vez me voy acercando más a la base y a mis compañeros. De pronto, oigo un ruido y me echo al suelo, tras una roca. El corazón me late con fuerza, me quedo quieto, con la cara hundida en la hierba, hasta que comprendo que el sonido que oí era el de un pájaro. Uf. Me levanto tras la roca y veo a uno de ellos a quince metros de distancia, mirándome fijamente. Empieza a gritar.

Rayos. Adiós al rescate sigiloso. Empiezo a correr como un condenado en dirección a la base enemiga, mientras el que gritaba me persigue. Queda muy poco trecho, quizás lo pueda conseguir.

Al tipo que gritó se le unen los dos que oí conversar antes, pero gracias a mi cuerpo ágil, no consiguen alcanzarme. De repente, aparece otro justo delante mío, pero consigo hacer una finta y lo esquivo. Otros dos se lanzan sobre mi desde detrás de un par de árboles, pero otra vez mi cuerpo ágil consigue evitar que me atrapen, encontrando un hueco entre los dos.

Quizás sí que tenga alguna cualidad más a parte de mi intelecto. Estoy llegando a la base, donde ya puedo ver a mis compañeros y aún no han conseguido pillarme. Ya puedo oler el sabor de la victoria, cuando un fuerte brazo coge el mío y me impulsa hacia atrás. El enemigo, más grande y fuerte que yo, no deja que avance un paso más. Mierda. Tenía tantas ganas de llegar que no vi como se me acercaba uno de ellos por el lado. Todo ha terminado.

Y en efecto, todo ha terminado. Suena la campana del fin recreo y todos empezamos a andar hacia el colegio. El niño que me sujeta el brazo se va a reír con sus amigos ganadores, mientras que mis compañeros de equipo me dan palmadas en la espalda diciéndome que ya habrá más suerte la próxima vez que juguemos. Yo asiento y les doy las gracias, mientras contemplo la pineda, hogar de todos nuestros juegos de infancia, preguntándome qué me habrá puesto mi madre en el bocadillo.

FIN

PD/ Mai us ha passat que heu tingut una idea molt gran a la dutxa? Creieu que es podrien fer brainstorming’s amb sis o set nois i noies ficats a la dutxa? Ajudaria a la creació d’idees?

PPD/ No em prengueu per pervertit, anirien tots en bañador.

 

Capítol 34: @m0r v1r†u4l <3

<<Noe_Mona>> (L)(L) acaba d’obrir la sessió (15:32)

charlie544 diu (15:47):

hola

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (15:48):

hola

*charlie544 diu (15:48):

tu ets la Noe oi?

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (15:49):

si

i tu qui ets?

*charlie544 diu (15:49):

soc en carles

ens vam coneixer en aquella web de contactes

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (15:49):

aaaaa

si ja ho recordo

tu eres el noi ros, no?

*charlie544 diu (15:51):

no, jo tinc el cabell negre :/

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (15:52):

ui, perdona me confos 😛

*charlie544 diu (15:52):

no pasa res xD

*charlie544 diu (15:58):

bueno…

i que t’expliques?

[…]

-1 setmana més tard-

[…]

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (20:11):

d veritat?

*charlie544 diu (20:11):

sisi en el pitjor moment XD

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (20:12):

xD

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (20:14):

moltes gracies ^_^

*charlie544 diu (20:14):

pk?

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (20:14):

per ferme riure

ho necesitava

*charlie544 diu (20:14):

xq?

pasa algu?

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (20:15):

no no tranquil

no es res

*charlie544 diu (20:16):

pots explicar-ho si vols

potser t’ajudarà 🙂

*charlie544 diu (20:19):

hola?

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (20:20):

es el meu novio

resulta que es molt gelós i…

[…]

-3 dies més tard-

<<Noe_Mona>> (L)(L) acaba d’obrir la sessió (17:21)

*charlie544 diu (17:21):

holaaa

*charlie544 diu (17:24):

hola?

*charlie544 diu (17:32):

eo?

*charlie544 diu (17:41):

pouiyutkryejt

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (17:45):

només he entrat per mirar el correu

dew

<<Noe_Mona>> (L)(L) acaba de tancar la sessió (17:45)

-2 dies més tard-

<<Noe_Mona>> (L)(L) acaba d’obrir la sessió (20:47)

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (20:50):

hola

no em dius res? 😦

*charlie544 diu (20:50):

no sabia si avui estaries d’humor

com estas?

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (20:50):

una mica malament

*charlie544 diu (20:51):

xq? D:

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (20:51):

el meu novio ma deixat

*charlie544 diu (20:52):

:O

com ha estat aixo?

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (20:53):

resulta que estaba sortint amb una altra (sense que ni m’enterés)

ha hagut de triar i l’ha escollit a ella

es veu que a mi només em volia per petonejar-se

*charlie544 diu (20:55):

mare meva

quin porc

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (20:56):

si

em pensava que jo era especial per a ell

com a mínim ell era especial per mi…

*charlie544 diu (20:57):

vaja…

no se q dirte

em sap greu per tot el q has passat 😦

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (20:58):

no es res

aixo em demostra una lliçó:

no estic preparada per enamorarme

*charlie544 diu (20:58):

xq dius això? D:

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (20:59):

Perque sóc massa innocent i sempre m’acaben enredant.

I després sóc jo la que s’acaba emportant una decepció…

L’amor es massa complicat per mi…

*charlie544 diu (21:00):

No diguis això

l’amor pot ser complicat

pero mereix la pena seguir el seu camí 🙂

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (21:00):

No sabria dirte…

Fins ara només m’ha donat decepcions…

*charlie544 diu (21:01):

tranquila

ja t’arribarà el moment 😉

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (21:01):

I si quan arriba no el sé aprofitar?

ja te dit que sóc massa innocent

no faig més que equivocarme amb la gent

*charlie544 diu (21:02):

bueno

equivocarse està b

sempre i quan aprenguis la lliçó 🙂

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (21:03):

aquesta és una lliçó que estic cansada d repetir

*charlie544 diu (21:03):

va anims! ara no et pots ensorrar!

segueix lluitant!

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (21:04)

No se…

[…]

-1 mes més tard-

[…]

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (00:21):

i llavors que va passar? :O

*charlie544 diu (00:21):

Llavors va obrir la porta…

I es va trobar…

Un pinguí amb ulleres!

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (oo:22):

xD

expliques cada historia més divertida XDD

*charlie544 diu (00:22):

la veritat es q la meitat me les invento pel camí xD

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (00:22):

xD

Carles

*charlie544 diu (00:22):

digues Noe

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (00:23):

Moltes gracies per ajudarme durant aquest mes 🙂

*charlie544 diu (00:23):

No es mereixen

per això estàn els amics no? 😉

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (00:23):

Pero vegades penso que no se…

parlo massa amb tu

*charlie544 diu (00:24):

q vols dir?

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (00:24):

tu has vist l’hora q es?

Jo normalment aquestes hores ja sóc al llit!

pero quant parlo amb tu sem passa el temps volant

no sé q em passa ultimament…

*charlie544 diu (00:25):

Deu ser que tens son

apa, ves a dormir

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (00:26):

potser si…

bona nit 🙂

*charlie544 diu (00:26):

nanit 😉

<<Noe_Mona>> (L)(L) acaba de tancar la sessió (00:27)

<<2 dies més tard>>

<<Noe_Mona>> (L)(L) acaba d’obrir la sessió (19:53)

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (19:53):

Carles

t’he de fer una proposició indecent.

*charlie544 diu (19:53):

oo vaja

digues d q es tracta

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (19:54):

aquest cap de setmana és el cumple d’una companya meva (la Clara, ja te n’he parlat)

i em preguntava si podries venir-hi *u*

*charlie544 diu (19:54):

vaja

es un oferiment molt temptador

pero crec q no encaixaria allà

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (19:55):

Vinga va, q només serà un dia!

I podràs tornar sa i estalvi ;D

*charlie544 diu (19:55):

Ho sento pero no puc acceptar la teva oferta

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (19:56):

veig que no ho entens Carles

et necesito

necesito que estiguis AQUÍ

ara mateix

necesito que m’animis

necesito que em diguis que tot anirà b

siusplau, vine Carles

sense tu, no serà el mateix 😦

*charlie544 diu (19:59):

Ho sento, pero de veritat no puc Noe

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (19:59):

vale…

ho entenc

pero et necesito Carles, d veritat 😦 😦

mai havia estat tant segura d’una cosa

*charlie544 diu (20:00):

bueno…

crec q el proxim cap de setmana el tinc lliure 🙂

[…]

-4 dies més tard-

[…]

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (21:04):

i quan em vegis q faras?

*charlie544 diu (21:04):

no sé

suposo q abraçarte

i donarte dos petons jeje

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (21:05):

^_^

sempre ets tan encantador…

*charlie544 diu (21:05):

Bueno, es el q intento jeje

xo d vegades no sempre em surt b

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (21:05):

vinga va, no diguis això

tot anirà b

ja u veuràs 😉

*charlie544 diu (21:07):

no se Noe, no se

ningú pot predir el futur

no se q pasarà

y si tot va malament?

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (21:07):

Carles

no et preocupis

sigues tu mateix

i ja està 🙂

bueno, vaig a dormir (tinc reventada avui)

ens veiem d’aquí 2 dies

dew (K)

*charlie544 diu (21:08):

dew 😉

<Noe_Mona>> (L)(L) acaba de tancar la sessió (21:09)

-3 dies més tard-

<Noe_Mona>> (L)(L) acaba d’obrir la sessió (16:58)

<<Noe_Mona>> (L)(L) diu (17:00):

ola carles ^^

et va agradar la visita?

*charlie544 diu (17:01):

Noe

<Noe_Mona>> (L)(L) diu (17:01):

vas haver de marxar molt despressa  i no vam poder parlar

*charlie544 diu (17:01):

te d dir una cosa

<Noe_Mona>> (L)(L) diu (17:02):

ui xdona

q és? digues

*charlie544 diu (17:02):

crec que ens hauriem de donar un temps

per mirar d’aclararnos

<Noe_Mona>> (L)(L) diu (17:03):

q vols dir, carles?

*charlie544 diu (17:04):

el q llegeixes

crec q seria millor pels dos si deixessim de parlar durant un temps

<Noe_Mona>> (L)(L) diu (17:04):

ja pero

QUÉ VOLS DIR AMB AIXÓ!?

*charlie544 diu (17:04):

a que ve que et possis d’aquesta manera?

<Noe_Mona>> (L)(L) diu (17:05):

NO
A que ve que et possis tu a parlar així!?

He fet alguna cosa que t’ha molestat?

No t’agradat la visita?

Diguem, perqué de cop i volta vols que tallem la nostra conexió!

*charlie544 diu (17:07):

crec que ho necesitem, Noe

crec que tu ho necesites

<Noe_Mona>> (L)(L) diu (17:08):

jo?

*charlie544 diu (17:08):

sí, tu

fa poc més de 2 mesos que ens coneixem

i en tot aquest temps no hem deixat d parlar

em volcat massa d nosaltres mateixos en les nostres converses

i ens hem acabat atraient

pero aquesta atracció només existeix en el món virtual

<Noe_Mona>> (L)(L) diu (17:10):

m’estas dient lletja? 😡

*charlie544 diu (17:10):

t’estic dient que no vaig sentir res

ni quan et vaig veure a l’estació

ni quan vam passejar

ni quan vam dinar

ni quan em vas agafar de la mà

res de res!

<Noe_Mona>> (L)(L) diu (17:11):

xo jo si q ho sento

ho sento des del primer moment

des que et vaig veure baixar del tren

des que el vent et va remoure els cabells

des que et vaig agafar la mà

jo si que ho tinc clar, Carles

*charlie544 diu (17:14):

ho sento Noe, pero jo no

només puc estimarte virtualment

et mereixes una cossa millor

seguir així no funcionaria

és massa decepcionant

ho sento, pero he d marxar

ja tornarem a parlar algún día

<Noe_Mona>> (L)(L) diu (17:17):

no siusplau no!

*charlie544 acaba de tancar la sessió (17:17)

FI (posiblement)

 

PD/ Si us heu fixat, al menú d dalt hi ha una pestaña nova que posa «Art» i que us portarà a la meva galeria de dibuixos i fotos del deviantart, per si us interessa 🙂

PPD/ També he possat pel menú de la dreta alguns dels enllaços de webs d’amigues, que algún cop he publicitat per aquí. Per si us interessa tmb. 😀

Capítulo 22: Máscara

Contemplo tu rostro, máscara de lo que eres, de lo que has sido. Miro tu cara perfecta, sin arrugas, sin manchas, sin un bello de más ni de menos, con tu sonrisa blanca, los dientes puros, la piel lisa y suave. Miro tu cara perfecta y me pregunto, porque te escondes tras ella?

Porque te escondes tras la sombra de la vanidad? Porque pasas tanto tiempo en el espejo, creando la màscara que llevas cada día? Porque te empeñas en parecer fuerte, cuando sabes que por dentro tu mundo se derrumba?

Quizás creas que esa cara es la que te define, la que todo el mundo puede ver y juzgar, la que todos pueden comprender, incluso tú. Cómo podrían reflejar tus gestos tu gracia, tu elegancia natural? Cómo podrían desvelar tus ojos la luz que ocultan dentro, toda la pena que escondes? Cómo podrían decir tus labios todas las historias que guardas, el mundo prohibido que llevas encima?

Tambien podías creer que esa cara és la mejor que tienes, que tiene que ser perfecta para que todos la puedan admirar, para poder ser tu misma, para poder danzar en los carnavales de máscaras y bailes de pasarela. Que ciega estas. No hay verdades en esos carnavales, en esos trajes imposibles, en esa fachada triste, en esos cuerpos fragiles. Ahí solo se esconde el hambre, la dieta, el control, el tener que ser perfecto día sí y día tambien, la banalidad.

Pero sobretodo, no te pongas la máscara para engañarte, para ocultar tu verdadera cara. Porque sé que detrás de esa máscara que es tu rostro, se esconde algo mucho más profundo e intangible, algo que te atemoriza descubrir y mostrar. No creas que estas sola. Todos llevamos esa máscara, todos ocultamos algo aunque lo admitamos o no. Pero por favor, no dejes que te confunda, no permitas que sea tu refugio y tu jaula, no esperes que se convierta en tu verdadera cara. Porque en fondo, todos podemos ver a través de ella.

Así que quítate la máscara, esa careta que afea tu semblante, y sé libre por un día. Deja que el mundo piense lo que quiera, que mientras nosotros inauguramos nuestro carnaval con un baile. Olvida tus dudas y preocupaciones mientras bailamos, mientras cae confeti del cielo, mientras todo el mundo sigue llevando máscara y nosotros sólo nuestros rostros desnudos.

FI

PD/ Feliz Carnaval!!! 😀 De que os disfrazareis? Yo aún no lo se, se aceptan sugerencias.

PPD/ Próximo Capítulo: 3 de marzo

Capítol 18: Amor i mentires

L’amor crea moltes mentires. Les mentires més boniques que hi ha (I potser les més sinceres). Tots els amors menteixen, a gran o a petita escala. S’ha de mentir, com s’ha de mentir en totes les societats. És molt dur, pero és la veritat.

Primer estan les promeses de compromís, aquelles que es diuen perque les coses comencin a funcionar, aquelles amagades sota les cancons, els poemes, les promeses que es reciten exaltats per les hormones. «T’estimaré per sempre», «Mai et faré mal», «Juro que cambiaré». Potser en aquell moment no sabem que són mentida ni nosaltres mateixos, pero creiue-me, al final acaben sortint.

Després venen les promeses de la rutina. Aquelles que s’utilitzen per evitar fer mal amb la veritat, les mentires piadoses, les quals són més habituals del que us penseu, pero en major o menor mesura. «Clar que et queda bonic aquest vestit», «Sí sí, aquesta feina ja la tinc acabada», «No, no pasa res de greu». La veritat pot fer mal i les mentides també, així que tant per tant, millor ser sincer i així evitar-nos futur maldecaps.

I al final hi han les mentides dels comiats, les més violentes i mal intencionades que hi ha. Solen fer sortir tot el rencor i els maldecaps que s’havien anat acumulant. «Jo no t’he estimat mai», «No et preocupis, jo estaré bé», «Tan de bo no t’hagues mai conegut». Aquestes es millor no fer-lis tant de cas, tots tenim un moment de debilitat o altre i ens podem excedir intentant dir el que nosaltres creiem que es veritat i despres descobrim que és mentida. No actueu com si ho sapiguessiu tot de l’altre. Sempre hi ha una part que se us serà amagada.

Pero segurament les pitjors mentides que crea l’amor són les que ens fem a nosaltres mateixos. I són les pitjors perque ens les acabem creient i ja no saps mai si confiar en el teu criteri. «ja canviarà», «en el fons sé que és una bona persona», «si està tan tard a la feina, és perque li agrada treballar». Sobre aquestes no hi ha protecció possible, més que l’experiencia i el coneixes a un mateix.

Com hem vist l’amor crea moltes mentires. Maravilloses mentides, potser les més boniques que hi ha. Vosaltres sabreu si val la pena o no dir-les o permitir-les. Que cadascú menteixi a la seva manera, amb més o menys sinceritat i amb més o menys bona fe. Pero suposo que l’important aquí no son les mentides, sino fer que l’amor en si no sigui de mentida.

FI

PD/ Pels que encara no conegueu o dubteu de la meva identitat, podeu trobar una foto meva a la pestanya Yo.

PPD/ Instrucciones para salvar el odio eternamente:

PPPD/ Hi haurà una sopresa a les proximes renovacions!! ^_^