Capítol 24: Colors

Sento molt no haver pogut postejar abans, però una tempesta huracà em va deixar sense ordinador momentaneament i no he tingut temps per penjar el que tenia. De totes maneres, com que sou quatre persones i us dóna una mica igual no em torturaré massa, però procuraré no perdre el ritme.

Us deixo amb l’escrit d’avui abans d’ahir. Disfruteu del Carnaval!

 

Colors

Negre es l’abisme on em trobo, pel que estic flotant. Negre és la foscor que m’atrapa, que em protegeix. I negres són els meus pensaments quan plou, quan la lluna no brilla.

Blau és el mar infinit en el que navego, un cel obert ple de posibilitats. Blava la calma per on em moc, dormida i silenciosa. I blaus són els meus records, la memòria perduda i alegre.

Vermell és el dolor que m’ofega, que ve des del passat per remoure el meu present. Vermella és la meva cara quan ploro, la meva sang quan em punxo. I vermelles són les teves galtes quan rius, quan et dic paraules a cau d’orella.

Groc és el camp de flors on m’estiro, quan el pes del mon se’m cau a sobre. Groga és la vitalitat que em sacseja després de la calma, l’esperança de un nou día. I grogues són les teves sabates, aquelles que segueixo en els dies de pluja.

Blanc és el paper en el que escric, que poc a poc s’omple de paraules, traços i idees, creant el món imposible, la ficció duradera. Blanca és la roba que duus posada, quan et somio i t’imagino en secret. I blancs som nosaltres, dos ocells que surquen el cel, dos núvols que suren dins l’infinit, dos estrelles d’esperança dins la negra nit.

FI

PD/ És el que té quan un has estat fent un treball tan xungo sobre el color. T’inspira.

PPD/ Próxim capítol: 10 març