Capítol 45: Cinquanta Petits Instants

N’hi ha 50. Els podeu contar si esteu molt aburrits.
L’estació silenciosa i tranquila.
El tren apropant-se a l’andana.
La teva silueta, que s’acosta i m’abraça.
El vent enredant-se amb els teus cabells.
Un ram de flors de paper.
Un somriure enlluernador.
El carrer ple de gent i color.
El plaer de sentir-te aprop.
Un ocell que esten les ales.
Un desig que s’ha complert.
El calor de la teva companyia.
El color dels teus ulls que m’atrapen.
Un passeig enmig del bosc.
Un dinar improvitzat.
Un joc de cartes en un parc.
L’ombre protectora d’un arbre.
Les fulles movent-se en l’aire.
El gust a nou i pinyons.
El temps que vola sense parar.
La ciutat que dorm la migdiada.
Un acudit que havia oblidat.
Una abraçada inesperada.
Una cançó d’amor a la radio.
Una pel·lícula en un cine.
Una caricia, fluixa i tendra.
Un suspir de felicitat.
L’emoció que mai s’acaba.
Una història amb bon final.
La pluja caient rera els vidres.
Un paraigues per als dos.
El teu món trobant-se amb el meu.
La llum reflectida dins l’aigua.
El sol que surt rera els núvols.
Una foto a discreció.
Una rialla blanca i pura.
Una mirada que ho diu tot.
L’horitzó tenyint-se de blau i vermell.
Un laberint per perdre’ns.
Un racó on amagar-nos.
El teu cos ballant sense música.
La teva pell suau i tremolosa.
La nit que cau molt depressa.
Una tarda per recordar.
La lluna perfecta en el cel.
L’estació on ens vam trobar.
La teva veu dient-me qualsevol cosa.
Un petó que et sorpre’n.
Un adéu ple d’emocions.
El teu record, quedant-se al meu cervell.
La vida que passa en petits instants.
FI
PD/ Pets-Fácil
PPD/ Si encara no ho sabeu, he fet un grup al facebook, apunteu-vos-hi, siusplau 🙂

5 comentarios en “Capítol 45: Cinquanta Petits Instants

  1. Hola!
    Bé… Per on començo…
    Dir-te que ja se que fa temps que no hi entro, pero m’he llegit tots els capítols des de l’últim que recordava, el d’amor virtual.
    Diferens sensacions en cadascún, impossibles de explicar totes… No se que dir que no t’hagi dit ja… Que m’encanta com escrius? Ja ho saps… Que trobo a faltar parlar cada dia amb tu? Espero que també ho sàpigues…
    En fi.. Potser no es el comentari més elaborat que t’he deixat al blog, pero es sincer 🙂

    PD: Les meves 3 preguntes son: 1- estas preparat (per al que sigui a la vida)? 2- com seria un dia perfecte per a tu? 3- si et fiquesin a la pressó i nomes et donesin una trucada, a qui li faries?

    Petons!!

    Me gusta

  2. Primer de tot, responem a les preguntes:
    1- Això mai es pot saber, la vida està massa plena de sorpreses per estar preparat per a totes. Però intentaré no perdre els ànims, que és el q de veritat compte.
    2- Un dia en el que pogues somriure passés el que passés
    3- Al meu advocat, sens dubte xD
    En fi, he d’entarr a clase, que vagi bé, i fins el próxim capítol 😉

    PD/ La veritat es que és dels millors comentaris teus que he rebut, gracies 😀

    Me gusta

    1. Mel!! Quant de temps! 😀
      Com et va la vida? Espero q bé. Sino, sempre pots somriure, no és molt, pero t’ajuda a seguir endavant. 🙂

      I tranquila, sempre hi ha temps per reviure’ls. Per alguna cosa són petits instants. ^^

      PD/ M’agraden molt els teus comentaris, tan dolços i tristos a la vegada.

      Me gusta

Deja un comentario