Díguem que no arribaràs tard,
que avui no es refredarà el sopar,
que l’estiu no acabarà mai,
que la por se’n va amb l’últim raig.
Díguem que avui has pensat en mi,
que els meus jocs et fan feliç,
que tu i jo estarem junts,
que no mai t’aniràs lluny.
Menteix-me i digues
que l’amor és etern.
Menteix-me i digues
que no estem pas a l’infern
Menteix-me i digues
que ens veurem un cop més.
Menteix-me i digues
que tot anirà bé.
Díguem que encara m’estimes,
que ens veurem tota la vida,
que les flors tornen a florir,
que no marxaràs demà al matí.
Díguem que no s’acaba el món,
que encara ho hem de dir tot,
que la vida es molt bonica
quan es viu dins la mentira.
Menteix-me i digues
que l’amor és etern.
Menteix-me i digues
que no estem pas a l’infern
Menteix-me i digues
que ens veurem un cop més.
Menteix-me i digues
que tot anirà bé.
FI
PD/ Inhesperadament, m’he quedat sense postdates.
Abismos Literarios 