Capítol 41: Espera

Aquesta conversa és real, massa real i tot. He procurat no possar massa informació sobre terceres persones, però de vegades no puc evitar parlar més del que vull. Demano perdó a tots els implicats en la conversa, us enviaré un regal per correu. Ara, disfruteu el text.

-Hauria de trucar-la…

-No, millor espera una mica més.

-Ja fa més d’una setmana que no contesta!

-Ha estat ocupada, deixa-la descansar.

-No li deu haver passat res, no?

-Què vols que lo hagi passat, home?

-Pot haver-li passat de tot: que l’atropelli un cotxe, que la segrestin uns mexicans, ja saps que ella és una mica despistada…

– No ho crec, ella no és tan despistada. Ara deixa de preocupar-te per coses que no han passat i…

-Es que abans parlàvem cada dia…

-Tot canvia tard o d’hora. Deixa d’amoinar-te i ocupa’t dels teus deures.

-No me puc concentrar quan ella no hi és.

-Pero si mai hi és! Ella sempre ha viscut lluny!

-Ja saps a què em refereixo. Quan ella veig un dels seus missatges, encara que estigui molt lluny, la sento al meu costat. Com si em parlés a cau d’orella, com si em susurrés tot el que em diu.

-Oh, vaja. Això ha sonat molt romàntic.

-Gràcies.

-No era un complit.

-A vegades t’odio, ho saps?

-Sí, deu ser per això que m’aprecies tant.

-Hm. Potser si… I si s’ha enamorat d’un altre?

-És molt improbable també. I irrellevant, de totes maneres.

-Irrellevant!?

-Ella és lliure de fer el que volgui, no? No esta lligada, veritat?

-Ja saps que no, ni ho estarà. Però si hi ha algú altre ho vull saber, vull estar preparat.

-Preparat per lluitar com un mascle?

-Més aviat preparat per la derrota.

-Això no és cap derrota. Tot anirà bé, només una pausa.

-Una pausa massa llarga… Una setmana és un infern de solitud sense ella.

-Doncs tracta de solucionar la solitud.

-Massa complicat, és més fàcil solucionar l’ho de ella.

-Ja saps que t’hi hauràs d’enfrontar tard o d’hora.

-Doncs més val que sigui tard. Ja saps que a mi no m’agrada arribar d’hora. No m’agrada haver d’esperar.

-Com ara amb ella, no?

-Sí… I si he deixa’t d’importar-l’hi?

-Per què hauria de passar això?

-No sé. A l’ho millor he dit alguna cosa ofensiva, no he estat prou carinyós, ho estat massa, potser l’he atabalat… O potser s’ha donat compte que no m’estima.

-Penses massa. No sabràs el que és fins que ella no t’ho digui.

-M’agradaria saber-ho ara.

-No la truquis, sigues pacient.

-He estat nou dies pacient! No puc esperar més!

-De totes maneres ella mai t’agafa el mòbil. Encara que la truquis, gastaries el saldo inútilment.

-I un SMS?

-Ai… Bueno, vale, pesat! Però no crec que te’l contesti.

-No importa si em contesta o no, és per fer-me sentir millor durant un ratet.

-I després altre vegada a preocupar-se?

-Sí!

-No canviaràs mai…

-Per això m’aprecies tant.

-Ésclar que sí. 🙂
FI

PD/ No es preocupeu, ahir vaig trucar-la (ho sento). No ha estat abduida per aliens.

PPD/ http://grooveshark.com/s/Regresa/3KsNoC?src=5

Anuncios

3 comentarios en “Capítol 41: Espera

  1. No se que dir d’això. Ja saps què en penso de tot el que escrius. Ets el meu escriptor preferit, després de mi, és clar! Com jo… ningú. En fí, espero que vagi tot bé.
    T’odio!

    Me gusta

    1. La vas trucar? Està viva? T’estima? Estima a algú altre?
      Bucay diu que tot ho acabem perdem: les persones, les sensacions, les etapes de la vida. Tot es perd…
      No siguis idiota, si et venia de gust trucar-la, truca-la.
      si vols parlar amb ella parlar-l’hi.
      Potser ella ho estava esperant, jo ho hagués fet, m’agraden els nois que es preocupen, i que coi, els que pateixen.

      Mel.

      pd:_ feia dies que no donava senyals de vida, ningú m’ha trucat ni res;!)

      Me gusta

      1. Sí. Sí. No gaire. No ho sé.
        Coincideixo amb en Bucay: tot es perd. Pero últimament començo a veure que de vegades el que perdem es pot recuperar. Tot final no és més que un inici d’un altre capítol.

        PD/ Per si et serveix de consól, jo t’he trobat a faltar 😉

        Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s