Capítulo 36: Horizontes

Empiezo un nuevo viaje, otra vez, de nuevo.

Nuevos horizontes, nuevos recuerdos, nuevas despedidas y encuentros.

Miro hacia atrás y veo todo lo que dejo: la gente a la que abandono, la que echaré de menos.

La duda del tiempo perdido me invade, pero aún así, sigo adelante, intrépido y aventurero por una vez.

Y quién sabe qué encontraré al final del camino, qué piedras marcaran mi destino y mis errores.

Lo importante es seguir adelante, continuar el viaje. El que seguimos todos, el que nunca termina, el único posible, el que sigo a tu lado, aunque no estés aquí.

FIN

PD/ Nos veremos en un tiempo, cuando vuelva, con más energías, espero 🙂

PPD/ 

Anuncios

4 comentarios en “Capítulo 36: Horizontes

  1. Marxes? Jo també marxaré durant aquest estiu, en tinc ganes ja, eh? Crec fins i tot que és la meva necessitat, la meva prioritat després d’aconseguir que un dels homes de la meva vida s’enamori de mi, jaja.
    Duien que fugir és de covards, ho penseu vosaltres? Jo crec que no. Bé, potser sí. Segons la situació. Fugir pot ser reflexionar, relaxació per veure les coses d’una altra manera. Res és senzill.

    Pahhh, marxar de vacacions està molt rebé, tot i que no sé si ens farà bé o no,,,perquè de vegades marxem i quan tornem trobem la mateixa merda.

    ME’L menjaria a petonets.

    Me gusta

  2. Hola a tots (i totes)!! Ja torno a ser aquí!!
    M’alegra molt tornar i veure els vostres comentaris, es la millor satisfacció que puc tenir, gracies! ^^
    I ara, a contestar!
    Al: Gracies pel regal, ja t donaré els detalls quan ens veiem 🙂
    Mel: Uooo, em prou feines mu puc creure. La nostra tímida pero dolça Mel, ens desvetlla els seus logros amorosos! Espero que et vagi molt b i que disfrutis d’un bon estiu.
    Fugir es de covards depenent de com te’n vagis i amb qui marxes. Va bé per aclarir la ment de la rutina i descobrir nous mons. Que et vagi bé en la teva fugida, pero intenta recordar el camí de tornada! 😀

    Me gusta

  3. Hola a tots! Ben tornats sigueu!

    Doncs jo penso que si necessites un temps per pensar, te’l has de donar… val més tenir les coses clares i saber què vols o què necessites abans que fer mal innecessàriament o d’embolicar la troca.

    (Ho dic perquè és molt fàcil arribar a malentesos…)

    i digues que sí, és molt maco trobar algú amb qui compartir una part de la teva vida, que et faci sentir bé, que et faci riure… tot i que també té la seva complicació… Molts ànims Mel!

    Jo també tinc ganes de fer alguna escapadeta o altra, i si no pot ser acompanyada, doncs sola… cap problema! 🙂

    I fugir, pot ser també una sortida perquè no veus clar cap on et dirigeixes, tot i que normalment, acostuma a veure’s malament…

    En fi macos, ens anem llegint! ^^

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s