Capítol 31: Inesperada

Com la pluja de migdia…

Com el vent de gregal…

Com les platges infinites…

Com la neu sobre el mar…

Com el silenci quan suspires…

Com les ganes de plorar…

Com la tendresa de viure…

Com els jocs d’imaginar…

Com les victories perseguides…

Com les ones sobre el mar…

Com els teus ulls rera el vidre…

Com el café on vam quedar…

Com els vagons que vibren…

Com totes les tardes de postal…

Com tots els estius sense viure…

Com una peli sense final…

Com un post a punt d’escriure…

Com una carta amb un regal…

Com un amor sense vida…

Com un tresor amagat…

Com una clase tranquila…

Com un dia sense pa…

Com si tot fos mentira…

Com tu…

L’inesperat somriure que em brindes.

Com jo…

L’inesperada força per viure.

Com tots…

L’inesperat final hem d’escriure.

INESPERADA

FI

PD/ Inesperat també és el retorn de Maendra, que és posible que surti d’aquí poc… O no. Haureu d’esperar per saber-ho. Jujuju…

PPD/ Inesperada també és la nostra misteriosa Espontánea, que fa bastant q no diu res. A veure amb que ens sorpendrà ara…

PPPD/ No podia marxar sense un dels meus… FINALS INESPERATS:

Y aleshores, vaig descubrir que el món era una bola de pél.

FI

(o hauria de dir millor final absurd?)

Anuncios

10 comentarios en “Capítol 31: Inesperada

  1. Potser el vers que més m’ha agradat és “com la tendresa de viure”, em dóna tranquil·litat, com si la vida fos una flor, saps? Una cosa molt curiosa!
    Veig que us tinc intrigats, i Shadow no he aconseguit esbrinar el teu enigma, no m’agrada la lógica, ni els enigmes ni les estretègies… no sóc d’aquesta mena de persona.
    No m’agrada, en canvi, que em “dediquis” una de les teves ppd, no sóc ningú important.
    Espontànea lectura i per tant resposta. Us intento seguir com puc, tinc molta feina i amb prou feina puc escriure per mi mateixa…així que no espereu els meus comentaris fent dententes perquè no m’agradaria desilusionar-vos.
    Mmm, volia dir alguna cosa més, mmm… Aps sí, gràcies per preocupar-vos per mi, no fa falta… Sí, la vida em va una mica millor però sóc egoista i vull ser feliç així que moment viure la tendresa de la vida.

    Fins una altra resposta espotànea.

    MLE.

    Me gusta

    1. Vaja, ja està la espontànea baixant-se del pedestal que ella mateixa s’ha creat. Jo dedico les postdates a qui em dóna la gana. Clar que ets important: ets misteriosa, ets activa, i sobretot ets lectora i seguidora meva (que ja és molt xD).
      Si no ens ajudessim ni ens compadassim els uns als altres qué seria del món? Així que no menyspreis els teus sentiments només perque siguis tu mateixa i aprén a estimarte tant com els demés t’estimen a tu. 😀
      Ara cada cop estic més segur de qui ets. No volia preguntar-t’ho fins que n’estigues al 100% segur, pero no puc esperar més, sobretot després del que has dit. Tu ets la Marta oi? Si és així, no et preocupis, podrás seguir sent la Seguidora Espontánea (pero menys Misteriosa) i si no ho ets… ENCARA MÉS MISTERIOSA ETS!

      Me gusta

  2. Caram, els seguidors del blog estem intrigats, tot i que no et coneguem seguidora espontània, de nom Marta o no… 🙂 Sempre és interessant deixar-se caure en les xarxes de la ficció, i esperar a veure on et porta el misteri… o no.

    El món és realment una bola de pèl? Uau. Ara m’he quedat estorada, bocabadada i “patidifusa”… és a dir que tots som un gat? xD seriosament, bon text, amb ritme, poètic i curiós… tot i que una mica estranyot… ^^

    En fi… tant de bo poguem continuar gaudint de totes aquestes coses i més! ^^ I que visquin el misteri i les aventures quotidianes…

    Me gusta

  3. Em poseu Marta eh? Home, no és el meu veritable nom però em podeu batejar així si voleu eh? Marta, m’agrada. Tinc una amiga a la facultat que també s’ho diu i és molt bona noia.
    Em sap greu Shadow i Alba, no sóc la Marta, però ara sí.

    Marta.

    Me gusta

    1. Qué!? O_o No ets la Marta pero et fas dir així!? Més misteriosa impossible!
      En fi, no t’atavalaré amb preguntes, sé que dos comentaris en un post és massa per tu, pero m’agradaria saber com has conegut aquest lloc si no ets la marta. T’he enviat jo aquí? L’has trobat navegant? Qui conec que pogui tenir amics a la facultat? Masses preguntes que atormenten el meu cor inquiet. En fi, ja continuarem parlant. Espero que ens continuis sorprenent com fins ara 😀

      Me gusta

      1. No sóc la Marta…
        La Natàlia, una altra amiga de la facultat, em va recomanar “Contra el vent del nord”… No m’agraden massa les novel·les romàntiques d’amors perfectes, són massa irreals per la meva vida, però li vaig fer cas. Així que abans de començar la meva lectura vaig buscar fotogràfies de la portada, l’argument, crítiques i heus aquí com vaig arribar a aquest blog.
        M’agrada escriure, m’agrada llegir, però espero que volgueu respectar el meu anomimat.

        Imagineu, puc ser qualsevol persona…

        Marta.

        Me gusta

        1. Caram, caram, aquestes coses només poden pasar a internet… Molt bé, respectarem el teu anonimat, pero si no et dius Marta no et penso dir Marta: per mi seguirás sent Espontànea o ML.E. com més t’agradi.
          I ara 2 punts importants:
          a) No crec que Contra el vent del nord es pogui considerar una novel·la d’amor perfecte, tenint en compte com comença i com acaba (i el que passa entremig, tmb!).
          b) Si et molesta o t’incomoda d’alguna manera la meva actitud, fes-m’ho saber que hi posaré remei. Fa relativament poc que ens coneixem i no vull espatllar-ho abans d’hora.
          Fins la próxima Espontànea! 😉

          Me gusta

  4. VEUS? Ja et vaig dir que no es diria Marta, no hi encaixa el nom.
    L’altre dia no et vaig poder comentar, perque estava una mica decaiguda, ja em coneixes, pero ja et vaig dir, m’agrada molt, i coincideixo am M.L.E, m’agrada molt aquest vers.

    Et dec una história.

    Me gusta

    1. M’he rebatejat, digueu-me MEL.
      De veritat no us amoineu per com em dic, per la meva edat, per la meva carrera (tot i que això potser ja us pot donar una pista al segon aspecte), d’on sóc, etc… De veritat, no valdria gaire la pena.
      Considereu-me com una seguidora vostra 😉
      Deprimida Angie? Pensa en la tendresa de viure la vida. M’acomoda tant aquest vers, em convida a estirar-me en un núvol del cel. Al·lucinant.

      Un petó.
      MEL.

      Me gusta

      1. Caram caram… el misteri segueix!!
        Mel, encantada… jo haig de recòneixer que Contra el vent del nord em va encantar, però tampoc la trobo ni perfecta, ni massa real… a tots ens encataria viure així, però… no pot ser!
        I si la casualitat et va portar per aquí i vas decidir quedar-te… benvinguda, siguis qui siguis, Mel! ^^
        PD: Inesperada, com el títol. No? 😉

        Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s