Capítol Especial Convidats: Alßetta

Bueno, seguim amb els capítols d’escriptors convidats. Avui tenim una altra de les meves ciber-amigues, bloguera al tumblr (http://rainbowafterstorm.tumblr.com/) i gran gran gran seguidora d’aquest blog des del seu inici, l’Alßetta! A ella també li feia il·lusió escriure, així que aquí la teniu. Disfruteu-la, que ha suat molt per fer-ho!

El darrer estiu

Tot va començar una bonica tarda d’estiu. “Que bonic! I que tòpic!” Doncs sí. A més, per acabar d’arrodonir els tòpics, havia quedat amb un noi, amb el noi que feia mesos que em torbava, que m’encantava, que em tenia enamorada….

Tot semblava anar bé. Una passejada pel parc d’atraccions, ple de gent. I mentrestant, una mà juganera que en buscava una altra, amb les ungles vermelles i curtes, una mica mossegades, uns cabells que, darrere d’una diadema buscaven aquella espatlla tapada per una camisa de quadres verda, groga i blanca, aquelles orelles que, amagadetes rere els cabells, el tornaven boig… i sobretot, el coll, llarg i blanc, amb olor de vainilla, el qual una boca juganera volia mossegar… i aquells ulls de color mel acompanyats de la cara rodona amb barba de tres dies que em feien dubtar en quin planeta vivia.

I entre  mans, ulls, cabells i orelles, la passejada ens va portar a sota d’una nòria, d’una roda de fira. I els ulls de mel em van convidar a pujar-hi. I jo, nerviosa… com m’hi podia negar? I allà hi estava, amb la ciutat sota els meus peus i atrapada entre les seves mans juganeres i els seus ulls dolcíssims. I allà dalt, com era de veure… va arribar aquell petó esperat. Les galtes totes vermelles, les mans agafant-se com si no hi hagués res més al món, i els cors bategant acompassadament. “Oh, que romàntic! Quin moment més dolç!” Doncs sí, massa i tot. La seva dolçor és el que al final em va portar cap a l’ós de peluix.

Després de la nòria, vam anar a perdre’ns entre les casetes de tir i les de punteria, on van caure el segon i el tercer i el quart petó de maduixa madura… i en les que Ell al veure els meus ulls color de gespa aturar-se emocionats sobre d’aquella bèstia peluda, impossible d’aconseguir, va intentar fer realitat la meva fantasia. Encara no he arribat a saber quants diners es va deixar disparant als globus a tort i a dret, provant d’encertar les anelles dins del pal o bé, subornant a l’home de les casetes de punteria… el fet es que, al cap d’un parell d’hores, aquell osset de peluix ja era tot meu. Qui podia imaginar-se que aquell peluix adorable i preciós, de color moca, em faria tant de mal?

Després de les abraçades d’agraïment, amanides amb petons i més petons, i una mà que, juganera, buscava una esquena sota la samarreta… vam decidir marxar del parc. I amb l’ós sota el braç, mentre l’altre buscava la seva esquena, la passejada ens va portar a casa meva. No cal que us expliqui què ve ara, és massa previsible. Si voleu saber si es va quedar a dormir, la resposta és SÍ. I si voleu saber que va passar després, la resposta és que aquell estiu amb ell va ser ple d’emocions, petons, abraçades i passejades. Però l’estiu es va acabar, i Ell se’l va emportar dins la seva maleta, cap al país d’on havia vingut.

I quan ell va marxar… l’ós em recordava els moments viscuts, aquella emoció de les mirades fortuïtes, les notes a les butxaques de la jaqueta, aquelles vacances al seu costat, l’acampada sota les estrelles… i quan el trobava a faltar, en comptes de plorar, abraçava tant fort a l’osset, que creia que li saltarien els punts del cosit.

Però, l’hivern, al venir, va posar les coses a lloc. Seria difícil d’oblidar la seva absència, tot el que m’havia donat, el que havíem viscut… i jo, no estava preparada per fer-ho. I amb una maleta, l’osset i una bona jaqueta, vaig emprendre el viatge per anar-lo a trobar. I la casualitat em va fer veure que el meu noi dels ulls de mel, dels petons dolços de maduixa i de les abraçades infinites, en realitat no era més que una fantasia, algú que realment feia el mateix amb totes les noies, regalant óssos de color moca, petons i abraçades que buscaven esquenes.

No us penseu que llavors vaig plorar, no. Me li vaig plantar al davant, vaig mirar per darrer cop aquells ulls de color de mel, aquells llavis massa ensucrats i vaig deixar l’ós de peluix allà amb ell. I entre llàgrimes de sal, cadascuna més salada que la següent, negava l’evidència, però dins meu sabia que aquest engany em faria més forta, que m’ajudaria a crèixer i a descobrir que la vida, de vegades, no és tant dolça com sembla…

FI

PD/ Música suggerida:

PPD/ Tampoc sigueu gaire durs amb les crítiques, que ella també es escriptora novata. Un petó i gràcies, Alßetta! ^^

Anuncios

6 comentarios en “Capítol Especial Convidats: Alßetta

  1. No sé pas qui deu ser aquesta noia, però escriu bé… 😉

    Gràcies per donar-me la oportunitat de “publicar” un relat, no experimentava aquesta sensació des que escrivia històries per concursos… tot i que no tant seriosament.

    Espero que us agradi, i si voleu saber qualsevol cosa… pregunteu! 🙂

    Me gusta

  2. Esta historia es sencilla y a la vez hermosa. Una historia que realmente me ha conmovido. Espero que dejes mas historias como esta por aquí, ¡me encantaría leerlas!
    Un abrazo!

    Me gusta

  3. Déu n’hi do! Passem d’un extrem a l’altre! Però m’agrada perquè juga l’amor i el desamor amb l’estiu i l’hivern! M’agrada! 😉

    pd: Espero que mai un tiu em regali un osset de peluix. Però sí que em faci petons.

    Me gusta

    1. Jajajaja… Mai m’han regalat un osset de peluix, però em faria il·lusió (salvant les distàncies, clar està)…

      Gràcies per els ànims, això em fa plantejar-me d’escriure més relats!

      Me gusta

    2. Mira qui tenim aquí, la nostra espontànea! Anem b? Recordo que fa dos capítols estaves deprimida, espero que estiguis millorant 😉
      Tens alguna cosa més a dir de tu mateixa? Ara es el moment!

      PD/ Dins aquest simple comentari hi ha el nom de qui crec q ets. Si el desxifres i és veritat, fes-m’ho saber. 😀

      Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s