Capítulo 22: Máscara

Contemplo tu rostro, máscara de lo que eres, de lo que has sido. Miro tu cara perfecta, sin arrugas, sin manchas, sin un bello de más ni de menos, con tu sonrisa blanca, los dientes puros, la piel lisa y suave. Miro tu cara perfecta y me pregunto, porque te escondes tras ella?

Porque te escondes tras la sombra de la vanidad? Porque pasas tanto tiempo en el espejo, creando la màscara que llevas cada día? Porque te empeñas en parecer fuerte, cuando sabes que por dentro tu mundo se derrumba?

Quizás creas que esa cara es la que te define, la que todo el mundo puede ver y juzgar, la que todos pueden comprender, incluso tú. Cómo podrían reflejar tus gestos tu gracia, tu elegancia natural? Cómo podrían desvelar tus ojos la luz que ocultan dentro, toda la pena que escondes? Cómo podrían decir tus labios todas las historias que guardas, el mundo prohibido que llevas encima?

Tambien podías creer que esa cara és la mejor que tienes, que tiene que ser perfecta para que todos la puedan admirar, para poder ser tu misma, para poder danzar en los carnavales de máscaras y bailes de pasarela. Que ciega estas. No hay verdades en esos carnavales, en esos trajes imposibles, en esa fachada triste, en esos cuerpos fragiles. Ahí solo se esconde el hambre, la dieta, el control, el tener que ser perfecto día sí y día tambien, la banalidad.

Pero sobretodo, no te pongas la máscara para engañarte, para ocultar tu verdadera cara. Porque sé que detrás de esa máscara que es tu rostro, se esconde algo mucho más profundo e intangible, algo que te atemoriza descubrir y mostrar. No creas que estas sola. Todos llevamos esa máscara, todos ocultamos algo aunque lo admitamos o no. Pero por favor, no dejes que te confunda, no permitas que sea tu refugio y tu jaula, no esperes que se convierta en tu verdadera cara. Porque en fondo, todos podemos ver a través de ella.

Así que quítate la máscara, esa careta que afea tu semblante, y sé libre por un día. Deja que el mundo piense lo que quiera, que mientras nosotros inauguramos nuestro carnaval con un baile. Olvida tus dudas y preocupaciones mientras bailamos, mientras cae confeti del cielo, mientras todo el mundo sigue llevando máscara y nosotros sólo nuestros rostros desnudos.

FI

PD/ Feliz Carnaval!!! 😀 De que os disfrazareis? Yo aún no lo se, se aceptan sugerencias.

PPD/ Próximo Capítulo: 3 de marzo

5 comentarios en “Capítulo 22: Máscara

  1. Les màscares van bé per amagar o dissimular alguns aspectes, però en el moment en què comences a creure’t més la teva màscara que la teva pròpia personalitat… malament anem! Sempre s’ha d’intentar tenir clar d’on venim i qui som; a partir d’aquí… endavant amb les atxes! xD

    Els errors es poden arreglar, es part de la nostra naturalesa cagar-la, i per tant… deixar-nos endur per aspectes més pèrfids de la nostra persona o màscara… mentre s’estigui bé amb un mateix, que cadascú faci el que més li convè o millor li va. 🙂

    Carnaval…. moltes coses! Amb la carrossa del poble de dimoni, i pel concurs de disfresses del barri…. sorpresa! Haig d’intentar guanyar! xD

    Idees, moltes, depèn del que vulguis gastar-hi o les hores que t’hi vulguis deixar confeccionant la disfressa! 😉

    Me gusta

    1. Tens raó, tothom pot fer el que volgui i li vagi millor, pero a vegades el que sembla que ens fa molt de bé, ens acaba destrossant. Podem perdonar-nos, pero si una cosa no funciona, al final s’ha d’intentar arreglar.
      Sort al concurs, estic segur que la teva disfressa serà molt original! 😉

      Me gusta

  2. Jo crec que tothom te una mascara… Tothom necessita amagar una part del seu jo, i cambiar-la per una altra part que s’ajusti mes al que la societat troba «normal»… I tot i aixo, hi ha vegades que continues sense sentir-te part de cap grup… En fi… Llei de vida…

    Me gusta

    1. Si això és el que realment penses, ja estàs perduda, ja ets seva, ja ets de la societat. Obviament que en la sociabilització perdem una part de nosaltres mateixos, pero aquesta máscara mai ha d’afogar el teu jo interior.
      I si de veritat creus que això és irreversible, definitivament t’hauran guanyat. Els canvis no venen de per si, venen de la voluntat de canviar. Només tu pots canviar les coses amb les teves decisions.
      Anims, i a disfrutar de les festes!

      Me gusta

  3. Ja em coneixes, saps com penso i cada cop saps millor com soc i perque soc aixi… Per a algunes persones les mascares son l’unic que tenen… A vegades les mascares solucionen moltes coses!

    Me gusta

Deja un comentario