Capítol 21: Retalls de somni (III)

Retalls de somni cap.3

Un dia, quan anava a casa, tornant del súper, vaig trobar una nota a la porta de l’apartament. Hugo deia que se n’anava i que no tornaria; que m’acabaria fent mal i que era el millor per als dos.

Vaig estar tota la tarda plorant, al llindar de la porta on penjava la nota. A vegades passava algú i em mirava amb curiositat, però això no importava, ja res no importava. L’únic important era que m’havia equivocat, que al final havia estat una bestiesa.
Hores després, quan ja era de nit, el porter es va oferir amablement a acompanyar-me a fora. Com que m’era igual, vaig dir que sí. Em va intentar consolar, dient-me que de desgràcies en la vida sempre en passen, que aquella mateixa tarda, un home i una dona havien discutit a la mateixa habitació on estava jo ajaguda.
Al sentir aquestes paraules el meu cervell es va disparar: li vaig preguntar a aquell home si ho havia vist, i ell em contestà que sí. Havien discutit un jove alt i ros i una senyora baixeta i castanya, no sabia el motiu, però ella li havia dit que se n’anés.
Em vaig apartar d’aquell home, vaig sortir al carrer i vaig començar a córrer. Esquivava a la gent i els cotxes com podia, No podia fer més que córrer, fins que vaig arribar-hi. Vaig trucar dos cops a la porta. Al cap d’un minut, la meva mare em va deixar entrar, criticant-me per haver-la despertat a aquelles hores. No me’n vaig poder estar: li vaig preguntar per què li havia dit a Hugo que marxés i -per sorpresa meva- ella m’ho va confesar tot. M’ho va dir orgullosa, com si hagués fet el més normal del món. Em va explicar que ens havia vist junts i que no li havia semblat bé, que sabia la classe d’home que era i no em convenia, que al final m’acabaria trencant el cor. L’havia obligat a escriure la nota sota amenaces de que si no feia, contractaria algú perquè li obligués.
Jo estava molt sorpresa i enfadada: li vaig dir que era la meva vida i que ella no n’havia de fer res. Si m’equivocava seria culpa meva, eren els meu errors, i potser alguns n’estaria orgullosa de cometre’ls.
Vam estar discutint una bona estona, fins que al final cadascuna es va quedar a la seva habitació, segurament plorant, i vaig prendre una decisió. Aquella matinada, és a dir, aquesta, vaig fer la maleta i no pensava tornar. Tot i que no sabia què m’esperava al final de l’estació, ho volia intentar, no podia renunciar-hi. Quan anava a marxar aquest matí, vaig trobar un sobre amb el meu nom al damunt de la taula. A dins hi havia uns quants diners. No sabia si la meva mare coneixia les meves intencions o volia disculpar-se amb diners, el cas és que els vaig agafar i me’n vaig anar sense dir res.
I aquí estic, rememorant vells temps, arribant a l’estació per fi. La familia que tinc al davant comença a movilitzar-se i jo faig el mateix. Abans de sortir, li dedico una picada d’ullet a la nena, que me’l retorna amb un somriure. Surto del tren i, plantat davant l’entrada, hi és ell. Les abraçades i els petons no són res davant l’emoció de tornar-lo a veure.
Sortint de l’andana, em diu que aquí a Barcelona, coneix un noi que treballa en el món del teatre i que, si vull, em pot fer classes. Surto de l’estació amb un somriure als llavis, cap a un nou futur, cap a un antic somni.

FI

I arribem al final de la nostra història. Espero que us hagi agradat, ens veiem la setmana que ve amb més renovacions, més lletres i més escrits que us emocionen!

Bon cap de setmana!

PD/ Luar Na Lubre – El derecho de vivir en paz – Ao Vivo con Ismael Serrano

PPD/ Próxim capítol: 28 de Febrer

Anuncios

Un comentario en “Capítol 21: Retalls de somni (III)

  1. Oh, que bonic! I quina mala persona la mare!! ¬¬ Cadascú ha de cometre els seus propis errors, les seves decisions, s’equivoqui o no. El que no es pot fer es no lluitar per res, passar per la vida com aquell qui n’és un mer espectador, un simple voyeur…

    M’ha agradat molt, no puc evitar confessar la llagrimeta i tot.. (entre la cançó i el final… té tela! xD) Felcitats! 🙂

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s