Capítol 19: Retalls de somni (I)

Sorpresa! Tot i que no es tan sorpresa (ho vaig anunciar la setmana pasada), pero pels que conegueu aquesta obra meva, segur que us agradarà. I als que no, ja us toca coneixe-la.

1r i 3r Premi Sambori Omnium 2009. Res més a dir. Disfruteu-lo.

Retalls de somni

Fa fred i el tren ja comença a fer tard. En la grisa estació la gent espera impacient, com jo, que la gran maquinària arribi i es pari. Observo el meu voltant, nerviosa, no conec ningú i em sento aclaparada entre tanta gent. Miro la meva maleta: sembla més petita que quan l’he preparada aquesta matinada.
El tren ja arriba i ara tot són presses i maldecaps per aconseguir un bon seient. Per sort, aconsegueixo trobar-ne un al costat de la finestra.
El tren comença a posar-se en marxa. Comparteixo vagó amb una dona que carrega dues criatures: una de cinc anys i l’altra de setanta. Em miro la nena: fa dibuixos en una llibreta amb un somriure somiador.
Com recordo aquest somriure… El mateix que tenia jo, quan somiava ser actriu. Mai he sabut d’on em ve aquest gust: el meu pare mai em va dur al teatre i a la meva mare no li havia interessat mai. Pero el dia que a l’institut es va muntar un grup de teatre i m’hi vaig apuntar, vaig saber que m’encantava.
Aquell mateix dia, després del primer assaig, li vaig explicar a la meva mare el que havia sentit. Ella em va mirar amb el seu posat sever –el que solia tenir després que el pare marxés- i em va dir:
-Mira Clara: en la vida, vulguis i no, sempre t’acabaràs emportant una decepció. Val més que ho deixis córrer això del teatre i et dediquis a fer una cosa normal. Amb núvols al cap no arribaràs enlloc.
I en un principi me la vaig creure; l’assaig no m’havia anat tan bé i tampoc anava a canviar la meva vida per un sentiment fugaç.
En sortir de l’institut vaig entrar a treballar en un supermercat del meu barri, mentre esperava una feina millor. Però totes les entrevistes a les quals anava acabaven en decepció. Al final vaig creure la meva mare i em vaig habituar a la rutina del súper.
Fins que va arribar ell.

CONTINUARÀ…

PD/ Sempre he volgut dir això.

PPD/ Pròxim capítol: 23 de Febrer

Anuncios

Un comentario en “Capítol 19: Retalls de somni (I)

  1. Arggg!! Com odio els cliffhangers! xD Tot i que és una bona tàctica per deixar els espectadors “en vilo”… 🙂

    No sé perquè, però la situació de la Clara (tot i les diferències entre nosaltres) també la he viscut… aquella sensació de dir, vull ser actriu; i que a casa et diguin, es un hobby i no et prenguin en sèrio… és dura la vida de l’actor frustrat!

    Tot i això, penso que les barreres dels somnis te les poses tu, no els altres, per tant… endavant Clara! A veure si amb l’amor, l’amistat o amb “Ell”, aconsegueixes els teus somnis! (tot i que a vegades aquest ell és més un tu mateix)

    En fi… que espero la continuació amb candeletes! ^^

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s