Capítol 18: Amor i mentires

L’amor crea moltes mentires. Les mentires més boniques que hi ha (I potser les més sinceres). Tots els amors menteixen, a gran o a petita escala. S’ha de mentir, com s’ha de mentir en totes les societats. És molt dur, pero és la veritat.

Primer estan les promeses de compromís, aquelles que es diuen perque les coses comencin a funcionar, aquelles amagades sota les cancons, els poemes, les promeses que es reciten exaltats per les hormones. “T’estimaré per sempre”, “Mai et faré mal”, “Juro que cambiaré”. Potser en aquell moment no sabem que són mentida ni nosaltres mateixos, pero creiue-me, al final acaben sortint.

Després venen les promeses de la rutina. Aquelles que s’utilitzen per evitar fer mal amb la veritat, les mentires piadoses, les quals són més habituals del que us penseu, pero en major o menor mesura. “Clar que et queda bonic aquest vestit”, “Sí sí, aquesta feina ja la tinc acabada”, “No, no pasa res de greu”. La veritat pot fer mal i les mentides també, així que tant per tant, millor ser sincer i així evitar-nos futur maldecaps.

I al final hi han les mentides dels comiats, les més violentes i mal intencionades que hi ha. Solen fer sortir tot el rencor i els maldecaps que s’havien anat acumulant. “Jo no t’he estimat mai”, “No et preocupis, jo estaré bé”, “Tan de bo no t’hagues mai conegut”. Aquestes es millor no fer-lis tant de cas, tots tenim un moment de debilitat o altre i ens podem excedir intentant dir el que nosaltres creiem que es veritat i despres descobrim que és mentida. No actueu com si ho sapiguessiu tot de l’altre. Sempre hi ha una part que se us serà amagada.

Pero segurament les pitjors mentides que crea l’amor són les que ens fem a nosaltres mateixos. I són les pitjors perque ens les acabem creient i ja no saps mai si confiar en el teu criteri. “ja canviarà”, “en el fons sé que és una bona persona”, “si està tan tard a la feina, és perque li agrada treballar”. Sobre aquestes no hi ha protecció possible, més que l’experiencia i el coneixes a un mateix.

Com hem vist l’amor crea moltes mentires. Maravilloses mentides, potser les més boniques que hi ha. Vosaltres sabreu si val la pena o no dir-les o permitir-les. Que cadascú menteixi a la seva manera, amb més o menys sinceritat i amb més o menys bona fe. Pero suposo que l’important aquí no son les mentides, sino fer que l’amor en si no sigui de mentida.

FI

PD/ Pels que encara no conegueu o dubteu de la meva identitat, podeu trobar una foto meva a la pestanya Yo.

PPD/ Instrucciones para salvar el odio eternamente:

PPPD/ Hi haurà una sopresa a les proximes renovacions!! ^_^

Anuncios

2 comentarios en “Capítol 18: Amor i mentires

  1. De totes les que has dit, crec que les pitjors son les que ens fem a nosaltres mateixos. Aquelles que al final no saps si es la realitat o es nomes el que tu volies creure (no se si m’he explicat be.. XD)… Tot i que al cap i a la fi, mal, en fan totes per desgracia…

    Me gusta

  2. Cert cert, totes les mentides fan mal, tot i que siguin piadoses i de bon rotllo… però jo també penso que enganyar-se a un mateix és el pitjor que es pot fer, ja que no es bo, creure el que vols creure i no la realitat. per desgràcia, tots ho fem a vegades…

    I després, només falta que els altres tajudin a crear la teva pròpia bola, que llavors… cagada pastoret! La bola es fa gran gran… i no saps com hi has arribat xD

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s