Capítol 14: Històries d’amor

Aquesta setmana serà la setmana de l’amor en aquest blog. I no perque ho digui el Corte Ingles ni l’Spotify, ni perque estigui enamorat (que de fet, sempre ho estic, pero bueno), ho faig perque un tema tan gran i tan profund com l’amor es mereix més d’un capítol.

Aquí us deixo un relat que vam crear junts una lectora i jo pel messenger. Així que se li dedico a ella aquesta publicació! Enhorabona Marta!

Ens vam creuar en mig del carrer, ens vam mirar als ulls durant uns segons eterns i a la vegada efímers. En aquell moment se’m van passar mil coses pel cap pero quan vaig voler parlar, l’altre ja havia marxat.

Vaig maleir el fet de ser tan vergonyós. Hauria d’haver-li dit des del primer moment. Hauria d’haver sigut mes valent Pero els dubtes van poder amb mi i ara esta molt lluny. O potser no. I si vaig a buscarla?

Una onada d’optimisme em recorre el cos i m’aixeco. No perdo temps ni per fer la maleta. Agafo el primer tren q trobo. Un cop a l’estació de tren m’asalten els dubtes: I si no serveix de res buscarla? I si se’n riu de mi quan li confessi els meus sentiments?

Llavors me’n donc conta q si no agafo aquest tren, els dubtes seguiran amb mi, atormentant-me. Em decideixo. No vull viure amb el dubte, m’hi nego a preguntar-me la resta de la meva vida “i si hagues…?” Pujo al vagó, mirant de pensar que dir-li. Intento buscar les paraules perfectes i quant les trobo, intento plasmar-les en un paper.

Un dels papers de la llibreta que sempre porto amb mi i en el que he abocat tot el que sento per ella. Tot el que sento des del primer moment que la vaig veure, des del primer moment en que els ulls em van robar. Un sentiment tan fort que feia que el cor se m’acceleres cada cop que la mirava que em feia ballar el cap cada cop que pensava en ella. Un sentiment gairebé indescriptible.

Acabo d’escriure i les paraules semblen poques, tot i que he escrit una pàgina sencera. Tot es res comparat amb ella. Arribo a final de trajecte, amb la pàgina sota el braç i un somriure a la cara. Pero amb el cor en un puny.

No podia deixar que els meus habituals dubtes em juguessin una mala passada. Havia de ser fort. Estava convençut del que anava a fer. Quan em trobava a la porta de casa seva, se’m va fer un nus a la gola.

Vaig empassar i vaig picar a la porta. I allà estava ella, radiant, com sempre amb un somriure a la cara.

Em va preguntar q havia vingut a fer alla. Vaig sentir que el nus de la gola no em deixava parlar. Amb prou feines vaig poder articular una paraula, mentres ella em mirava inquisitivament. Vaig tornar a empassar i li vaig dir:

“P-Perdona q-que hagi vingut a molestarte, pero t’he de dir una cosa..”

Ella va afluixar la expresió de la seva cara, fet que em va animar a continuar:

“Recordes aquella vegada que ens vam creuar pel carrer?”

“Si, ho recordo, anaves molt guapo” va dir ella

“Doncs se’m va oblidar dirte una cosa”

“A si? Quina cosa?”

“Que t’estimo”

Ella es va quedar sense paraules. Estava allà plantat, al llindar de l’abisme, esperant la seva resposta, quan va dir:

“Perque has trigat tant en dir-m’ho?”

I ens vam fondre en un petó.

El millor peto de la meva vida.

FI

PD/ Fa molt que no poso música, així que ja toca:

Ismael Serrano – Cancion Para Un Viejo Amigo

PPD/ Contineu clicant a Encuentas, que n’aniré afegint de tant en tant i borraré les antigues.

PPPD/ Pròxim capítol: 10 de Febrer

Anuncios

3 comentarios en “Capítol 14: Històries d’amor

  1. Uooooooo!! Moltissimes gracies per dedicar-me’l!! M’ha fet molta ilusió! Trobo que ens va quedar molt bé! (tot i que realment l’escriptor de debó ets tu, jo nomes soc una humil lectora^^)
    Van be detalls com aquests de tant en tant per aixecar els anims 🙂 Gracies de nou! Petons!

    Me gusta

  2. Realment maco, tot i que s’ha d’admetre que a vegades, a la vida real no tot és tant fàcil! xD Quan estàs enamorat, la vida es veu de color rosa, però de vegades no és l’únic que hi ha, tot i que aquest sentiment ens fa somiar, volar, i estar feliços…. diguem que les endorfines ens droguen una mica a tots, no? 😉

    Moltes felicitats als dos, m’agrada aquest gir dels esdeveniments!

    Me gusta

  3. M: De res dóna, no sabia que seria tan oportuna la meva dedicació, pero si tu et va bé, millor que millor. 🙂
    A: Sí, la vida no es tan fàcil, pero potser perque nosaltres ens la fem més complicada. Tot i així les coses no solen anar tan bé com en la ficció (que per això existeix), pero aquest potser és el repte que tots hem de superar.
    Sí l’amor ens droga, de fet, és un joc químic que també hem de superar per poder veure la realitat. Si l’amor no es basa en una realitat no s’aguanta, s’acaba derrumbant.

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s