Capítol 10: Bocins de pluja

Plou. Les finestres están seques, el terra no està mullat, el sol brilla en un cel nítid. Pero tot i així està plovent. La gent no corre buscant el refugi d’algún taulat, els nens continuen columpiant-se en el parc, els solitaris no miren per la finestra suspirant l’amor perdut.

Continua plovent amb força. Les fulles no reviuen, el terra no respira, asfixat per la calor d’un dia roent de pluja. Les mares tendeixen roba, els pares fumen fora, els avis sentats en un banc. Tot i així està plovent. En alguna part de mi està plovent.

Un núvol de culpa, por i llàgrimes flota inert per sobre meu, repicant amb força al meu cor. Cada gota és un fragment de dolor y solitud, un bocí de pluja que em trenca el cos i em transforma.

Ningú pot parar aquesta pluja eterna i toçuda, que no sembla acabar-se mai. Ningú em pot donar consol per soportar l’aigua que cau i em glaça.

De sobte, una mà m’allarga un paraigues i em diu que no em quedi sota la pluja, que agafaré un refredat. No li veig el rostre, només és una mà, pero tot i així accepto el paraigues de bon grat i continuo caminant pel meu camí, que sembla menys plujós que abans.

Ja ho deia l’home sabi:

Al mal temps, bon paraigues.

FI

PD/ Per si no us heu fixat, he posat més pagines al menú de dalt: Blog (per a enquestes) i (indescriptible). Mireu-les siusplau.

PPD/  S’acosta la setmana d’exàmens. Ni jo tindré temps de publicar coses, ni vosaltres de llegir-les. Així que ens veiem aquí quan s’hagin acabat, pel Febrer o així.

PPPD/ Us deixo Bon dia, dels Pets

Anuncios

2 comentarios en “Capítol 10: Bocins de pluja

  1. Per a mi, sempre és un gust la pluja! Tant si estic a dins de casa, a fora, em mullo, corro, salto….

    La pluja és melancònica, i una mica tristoia, però escalfa el cor com si amb cada gota una llàgrima més em caiés, treient i netejant l’ànima. 🙂

    Me gusta

    1. No et creguis, a mi la pluja tmb m’encanta. Sempre he pensat que té alguna cosa màgica que fa entristir o riure molta gent. Pero no m’agrada quan plou sobre el meu cor i tot són núvols foscor. Tot i que per això Deu va inventar els paraigues. 🙂

      Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s