Capítol 9: Curiós Atzar

Hi ha persones que creuen en el destí. Hi ha persones que creuen en Déu. Hi ha qui pensa que el que guía els nostres destins és Deu. Hi ha també qui no vol creure en Déu i diu que controla el seu propi destí. Ningú té control sobre el seu propi destí. Gairebé no tenim control ni del nostre propi cos. L’únic que podem controlar són les nostres decisions, que ens porten a un camí o altre.

Hi ha qui creu que tot està escrit. Des del passat més antic, fins al futur més llunyà. Hi ha qui pensa que es pot arribar a llegir aquest futur. El temps és un dels majors invents de l’home, pero com tot el que fa, està basat en la seva diminuta visió de l’univers. No existeix un passat, un present o un futur més que el que cadascú, en la seva curta vida, pot crear. Tot i això, sempre és bó fer plans a llarg termini, per si es dona el cas improbable que succeixin, pero sobretot, és molt bó recordar els errors que s’han comés, per mirar de no fer mal a ningú ni a nosaltres mateixos durant la nostra estada.

Hi ha qui creu que tot té una raó de ser, encara que no ens la volguin explicar. Hi ha qui creu que aquesta raó última és Déu. Hi ha també qui no vol creure en Déu i diu que tot passa per atzar. Per curiós atzar. La vida (com a mínim en aquest planeta) va sorgir per atzar. Una probabilitat entre un milió. Un bilió. Un trilió. No ho sabem, encara no hem trobat altres formes de vida més intel·ligents que una sindria. D’això deduim que la vida no té propósit i que no mereix ser viscuda, perque encara que nosaltres hi som avui, demà no hi serem i creiem que això no haurà canviat res. Un altre vegada ens equivoquem, no veiem que el fet d’haver viscut, el fet d’haver crescut, caminat i sentit, ha canviat el món completament. I encara l’està canviant.

Hi ha qui creu que en aquest atzar, el destí no hi té cabuda. Sobretot els matemàtics ho creuen. Es poden generar fórmules matemàtiques i probabilitats amb un atzar no dirigit. Pero mai es podran generar fórmules matemàtiques i probabilitats amb un atzar que vagi pel seu propi camí. Per això es va inventar el terme «casualitat«, per deixar contents als matemàtics i a qui l’interessés. Això fa que fenomens completament miraculosos poguin passar per insignificants o absurds amb només un terme. «Ha estat casualitat«. Tot i així, l’atzar crea casualitats molt curioses. La majoria poden ser fàcilment explicades per qualsevol matemàtic disposat a xerrar. Però tot i això no deixen de ser curioses, màgiques, a la seva manera, i úniques, com a definició de casualitat.

Trobar-te amb aquella persona en qui estaves pensant (tot i que si penses tot el temps en ella és normal que un día o altre te l’acabis trobant i acabis veient una casualitat); creuar-te amb una metàfora de la teva situació actual (tot i que si penses molt, sempre acabes trobant una metàfora en alguna cosa, fins i tot una tortuga); o que les coses, per una día sortin de manera perfecte, sense cap error (a tots ens agrada fer un descans, fins i tot el destí).

FI

PD/ Déu meu, no sé com m’ho faig perque les meves improvitzacions siguin tan llargues i els meus relats elaborats tan curts!!! (Casualitat?)

PPD/ He vist que algunes persones troben aquesta pàgina en el buscador posant les paraules «capítulos de la mano de fátima». (Casualitat? No, pel que es veu segurament hi haurà un grup d’alumnes que està fent un treball sobre això). Potser hauria de fer més ressenyes sobre llibres, així segur que algún es quedaria. Tot i que ho dubto.

PPPD/ Us ha passat algún fet curiós per atzar? Voleu compartir-lo? Teniu el quadrat de comentaris per fer-ho. Moltes gràcies per la vostra atenció i dedicació. Fins la pròxima publicació! Adeu!